La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sateliot rep el plàcet
L’Estat pren un 15% del capital a través d’Indra, la Sepi i Enisa, i Cellnex s’hi incorpora com a soci amb un 3,5% més
La Sepi, el hòlding empresarial públic, va anunciar ahir la seva entrada en el capital de Sateliot, l’empresa catalana fundada per Jaume Sanpera per llançar una constel·lació de nanosatèl·lits que doni cobertura 5G i l’internet de les coses. La Sepi, a través de la seva gestora Sepides, aportarà 1,5 milions d’euros i prendrà un 4,69% de Sateliot. El grup públic s’afegeix així a Indra, la seva participada, que hi ha invertit 3 milions més i en controla un 10,5%. Einisa, per la seva part, empresa inversora del Ministeri d’Indústria, ha donat a la firma un préstec participatiu de 640.000 euros.
“En total, Indra i la Sepi controlen un 15% i Domingo Castro, d’Indra, és un dels 8 consellers de l’empresa”, va explicar Sanpera. En la seva opinió, “és normal que l’administració pública doni suport a una empresa com Sateliot, que és estratègica per la tecnologia, per la seva capacitat de crear llocs de treball i arrossegament econòmic i perquè canviarà la manera de treballar en molts sectors”, va explicar. Sanpera va recordar que Sateliot ha tingut també el suport de la Generalitat, que li va adjudicar el contracte per llançar un nanosatèl·lit de comunicacions, Enxaneta, i ha estat el seu primer client.
“En països del nostre entorn com França, Alemanya o els Estats Units el suport públic a la indústria espacial és molt més gran”, va lamentar Sanpera, que va recordar que Starlink, la xarxa de nanosatèl·lits d’Elon Musk, ha rebut 6.000 milions de dòlars d’ajuts públics, un 50% de la inversió que ja ha fet.
La inversió d’Indra i la Sepi s’emmarca en la ronda de 10 milions d’euros llançada per Sateliot, en què també ha participat Cellnex, amb un 3,5% del capital, l’empresa danesa de software satel·litari GateHouse o l’acceleradora Evonexus. “Són tant inversors com socis industrials”, va explicar Sanpera.
Sateliot preveu llançar una constel·lació de 256 nanosatèl·lits per donar connectivitat als operadors de telefonia, que siguin com torres mòbils ubicades a l’espai, a 500 km d’altura. “Tenim contractes amb operadors globals que tenen 1.000 milions de clients. I hem començat a promocionar els nostres serveis entre distribuïdors, consultores i integradors, i detectem un gran interès entre empreses de logística, marítimes, d’infraestructures, agrícoles i ramaderes. La nostra tecnologia 5G redueix vora un 90% el cost de tenir l’internet de les coses per a aquestes empreses”, va assenyalar.
La firma preveu llançar el segon nanosatèl·lit a l’octubre i començar l’activitat comercial el 2023. Posar tota la seva xarxa de nanosatèl·lits en marxa requerirà una inversió de 250 milions d’euros, que preveu rendibilitzar de pressa: el seu pla de negoci espera uns ingressos de 1.000 milions d’euros el 2025, amb 370 milions de benefici operatiu. ●
La companyia preveu llançar el segon satèl·lit a l’octubre i començar l’activitat comercial el 2023