“Amor és donar a la persona estimada més del que pots”

Què és amor? Amor és donar a la persona estimada més del que pots. Per què m’ho pregunta? Llegeixo que és un dels temes de les seves trobades filosòfiques.

És veritat! Carlota de Mònaco, Roberto Maggiori, de Libération, i jo fa set anys que fem i responem preguntes com aquesta als instituts, editorials, col·loquis, conferències...

L’interès filosòfic de la filla de la princesa Carolina de Mònaco és genuí?

Està sincerament i seriosament compromesa amb la nostra visió de fer viure la filosofia als joves.

Lacan deia que en realitat ens enamorem del nostre propi fantasma.

També apuntava que els fantasmes són més reals que moltes realitats.

Quins fantasmes li interessen?

Em preocupen els fantasmes de la puresa d’un origen, d’una llengua, d’una cultura, de les fronteres, dels límits...

Són només fantasmes?

Són reals només en la mesura que deixes que condicionin la teva realitat.

Quina és la seva?

Jo soc sionista.

No és una autodefinició habitual.

A França és un insult, però jo em defineixo així, en part, per desmitificar aquest concepte que ha estat demonitzat.

Per què?

Jo soc sionista perquè crec que Israel ha de ser un país com els altres. I aquest “com els altres” és la clau. Volem ser gent normal des que va néixer el sionisme i tenir fronteres, participar en el concert de nacions i no ser perseguits...

I no ho han aconseguit ja?

En el meu entorn, a Tel-Aviv, ningú no es defineix com a sionista, però també vull parlar de fins a on ens ha conduït el nacionalisme. I aquí tenim la temptació hipernacionalista i religiosa, el fantasma real que va acabar propiciant l’assassinat de Rabin.

Com es va arribar al magnicidi?

Al principi, els sionistes érem socialistes i laics...

Què va passar?

Vaig anar a l’escola pública, laica, i allà la Bíblia era el vell testament d’una civilització, una moral universal, però no era un llibre sagrat per a nosaltres com s’ensenya avui.

Barc lonLIA