Fer Pasqua abans de Rams

Acasa de l’exbisbe hi ha novetat. Cinc mesos després de casar-se, Xavier Novell i Sílvia Caballol han estat pares. L’enhorabona. Pels mitjans de comunicació m’he assabentat del gènere (femení) i nombre (dos) de la progènie. Bessonada. L’única conya que em permetré en aquesta columna és dir que, amb el calendari a la mà, la parella va fer Pasqua abans de Rams, una expressió que la generació de ma filla considera un enigma indesxifrable. Podria afegir que el pare és pare novell, però ja vam gastar tots els acudits quan Novell va penjar l’hàbit després d’haver-se significat com un adalil del conservadorisme moral. La història tenia tots els ingredients per convertir-se en un festival de l’humor: l’enfant terrible de la carcúndia catòlica s’enamora d’una novel·lista divorciada que ha conreat la narrativa eròtica, penja l’hàbit i canvia la mitra per una feina en una empresa que es dedica a l’extracció d’esperma de porcs. El guionista seria titllat de menjacapellans passat de voltes.

La realitat és que el Xavier i la Sílvia han fet com tantes altres parelles que tenen una relació sexoafectiva: explorar els seus cossos reiteradament amb finalitats creatives, recreatives i procreatives. És a dir, estimar-se. Ara se’ls ha girat feina, una de les més difícils i agraïdes que pot emprendre un ésser humà. És remarcable com la Sílvia i el Xavier han aconseguit blindar la seva intimitat durant aquests mesos, tot defugint la temptació de traficar amb la seva història, i com han esquivat uns focus àvids d’exposar les seves circumstàncies amb miserable cruesa escarnidora.

Frares, monges, bisbes i capellans senten les pulsions del desig sexual, com tots els mamífers. La història de l’Església catòlica va plena de trànsfugues que han penjat els hàbits per amor, incapaços de conviure amb el vot de castedat, i després campen per la vida sentimental amb més o menys fortuna, com tota la resta d’individus que pul·lulem a la intempèrie. És profundament injust que els religiosos secularitzats siguin assenyalats i, per contra, costi tant d’assenyalar els que no pengen la sotana ni abandonen l’hàbit nefand de cometre abusos sexuals de tot tipus. L’Església catòlica hauria de revisar la seva mirada sobre el sexe. Practicar. Som a l’abril i segons el refranyer “Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts”, però “La Setmana Santa per l’abril fa any gentil”. Moltes felicitats, Sílvia i Xavier, per la bona nova del doble naixement. ●