La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Jo no volia obrir un basar, sinó una papereria diferent”
nya... “A la Xina la classe mitjana vol coses noves –explica al seu negoci amb aires de boutique–, però a la gent més adinerada li agrada actualitzar productes de luxe: bosses de mà, cinturons, tota mena de complements, i també roba. Arreglar un tancament vell, reparar la corretja, aplicar-hi un tint... Vaig anar a la Xina a fer un curs de tècniques. Vaig pensar que era una bona idea. A més, ja hi tenia alguns contactes. Durant la universitat vaig treballar com a dependenta i intèrpret en botigues de luxe del passeig de Gràcia, atenent turistes xinesos. Però ja no volia treballar més com a dependenta. I aleshores algunes botigues em van començar a enviar els seus clients, a repartir la meva targeta, a fer-me encàrrecs...”.
Però el reconeixement va venir amb la pandèmia. “La gent va començar a remenar els armaris i, a les cases dels seus pares, hi va trobar coses antigues que volia recuperar. I en aquests temps el reciclatge, la sostenibilitat i el reaprofitament són valors a l’alça”. A més a més, calçar-se les sabates del teu avi queda d’allò més vintage. “Així doncs, ara també tinc molts clients del barri i del voltant que volen recuperar les seves coses. Són aquestes ganes de reaprofitar, la base del meu negoci ”.
I, fa tot just un mes, també molt a prop, al carrer Bailèn, Cecilia Tham va muntar Soft, Store of Future Things, potser una de les primeres botigues físiques de metavers del món, perquè de virtuals n’hi ha moltes, però de tangibles...
La Cecilia procedeix de Hong Kong, té 46 anys, va estudiar arquitectura als Estats Units i va fer cap a Barcelona fa dues dècades, atreta pels seus edificis. “Però per problemes amb la llengua no vaig poder homologar els estudis. A més, a Barcelona hi ha tants arquitectes... Vaig haver de buscar-me la vida, o sigui que vaig obrir un espai de cotreball! Aquí mateix, una mena de punt de trobada de professionals de molts sectors, per generar sinergies. Com que no tenia amics!”, diu entre somriures, malgrat que aquelles anades i vingudes pel món van ser molt dures. “I després, com que encara tenia espai, vaig muntar una cafeteria, amb una impressora 3D i una talladora làser, quan amb prou feines se’n trobaven, i després una acadèmia sobre tecnologia dirigida a dones professionals, perquè la veritat és que falten dones en
Una botiga de metavers, un cafè amb impressora 3D, una acadèmia de tecnologia per a dones...
tots els àmbits de la tecnologia, sobretot en posicions de lideratge, que estan dominades pels homes, i moltes dones es queden enrere senzillament perquè no poden conciliar els horaris dels estudis amb l’atenció als fills. Per això vam muntar Allwomen. I també oferim serveis a empreses, d’assessoria i desenvolupament de projectes”. Fins i tot Forbes es va fer ressò d’aquest recorregut. “Mireu, aquest dispositiu es connecta a la llengua perquè sentis els sabors, perquè puguis menjar sense menjar, simplement per vici, sense engreixar-te!”, subratlla la Cecilia amb una rialla.
I d’allà, en certa manera, va venir la idea de muntar un botiga física de metavers, dirigida a empreses i també a qualsevol que passi per aquí. “La irrupció del metavers serà imparable, semblant a la d’internet, i si no l’acostem a la gent obrirà una nova fractura digital. Aquí tothom pot entrar al metavers”. Parlem de la comercialització de realitats digitals autentificades. Per exemple, un vestit digital per al teu avatar. Aquests primers dies del negoci hi treuen el nas principalment estudiants d’Elisava i d’Esade, i també molts curiosos que volen tenir el seu primer NFT ( non fungible tokens). “Vinga, poseu-vos el casc, veniu amb mi, així ho entendreu molt més bé”. ■