La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nehammer a Putin: hi haurà sancions mentre la gent mori a Ucraïna
La UE està unida en això “com mai abans”, afirma el canceller d’Àustria
Un mes i mig després d’enviar els tancs a Ucraïna, el president rus, Vladímir Putin, va rebre ahir el primer governant occidental i de la Unió Europea que el visita des d’aleshores. El canceller d’Àustria, Karl Nehammer, va arribar a Moscou per dir al cap del Kremlin que “moralment ha perdut la guerra”, com va assenyalar el ministre d’Exteriors austríac, Alexander Schallenberg. És l’últim intent de mediació per posar fi al conflicte.
Nehammer va assegurar que va mantenir amb Putin un diàleg “molt directe, franc i dur”, segons un comunicat emès per la seva oficina a Viena després de la trobada, que va durar uns 75 minuts. “Vaig abordar els greus crims de guerra comesos a Butxa [al nord de Kíiv] i en altres llocs [d’Ucraïna], i vaig subratllar que els responsables han de retre comptes”, va afegir.
La visita de Nehammer no s’assembla a les que van fer Emmanuel Macron i Olaf Scholz al febrer, quan el món encara no havia canviat. Putin va rebre el president francès i el canceller alemany al Kremlin en una llarga taula blanca per mantenir les distàncies. I davant els periodistes, perquè les càmeres captessin clarament com tractava els convidats. Amb el canceller austríac Putin s’hi va reunir a la seva residència de Novo-Ogariovo, als afores de Moscou. Va ser una trobada a porta tancada, sense periodistes i sense roda de premsa posterior. El format el va escollir la part austríaca, va assegurar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.
En el que sí que s’assembla aquesta visita a la que van mantenir Macron i Scholz al febrer és l’objectiu. Llavors era rebaixar la tensió i evitar la tragèdia; ara és buscar una solució a un conflicte armat que des que va començar, el 24 de febrer, ha segat milers de vides, ha causat milions de refugiats i desplaçats i ha destrossat Ucraïna.
El viatge del canceller d’Àustria era una altra oportunitat de posar fi a la crisi ucraïnesa. “L’hem d’aprofitar”, va assenyalar el ministre d’Exteriors austríac, Alexander Schallenberg, des de Luxemburg, abans d’una trobada amb els seus col·legues de la Unió Europea. Segons el ministre, algú ha de dir la veritat a Putin. “És diferent estar cara a cara i dir-li quina és la realitat: que moralment aquest president ha perdut la guerra”.
Nehammer va dir que no havia estat una “visita amistosa”, però que era “una obligació” provar de buscar la trobada directa amb Putin. “També li vaig dir de manera molt clara que les sancions contra Rússia continuaran vigents i s’enduriran mentre hi hagi gent morint a Ucraïna”, va assegurar el canceller. I va assenyalar que la UE hi està treballant “unida com mai”.
El canceller austríac, que va assumir la direcció del Govern del seu país al desembre, va insistir en la necessitat de corredors humanitaris per portar aigua potable i menjar a les ciutats assetjades a Ucraïna i evacuar dones, nens i ferits.
Aquests eren els missatges que volia traslladar a Putin i que ja va avançar diumenge, quan va anunciar a Twitter la seva visita a Moscou. “Som militarment neutrals, però [tenim] una posició clara sobre la guerra d’agres
El governant austríac demana a Putin corredors humanitaris per a les ciutats assetjades
sió russa contra Ucraïna. Ha de parar! Es necessiten corredors humanitaris, alto el foc i una investigació dels crims de guerra”, va escriure al missatge, en què va recordar que Àustria, tot i que és membre de la Unió Europea, no és soci de l’OTAN.
Dissabte s’havia reunit a Kíiv amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i havia visitat la ciutat assetjada de Butxa. Moscou es nega a admetre que les matances de civils descobertes després de la retirada de les seves tropes siguin responsabilitat russa.
Després de veure en persona el que hi havia passat, el canceller d’Àustria va prendre la decisió d’anar a Moscou. En va informar el mateix Zelenski i altres líders que fan esforços per aturar el conflicte, com Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea; Charles Michel, del Consell Europeu; el canceller alemany Scholz, i el president turc, Recep Tayyip Erdogan. ●