La inopinada carta d’Àustria

El país alpí, que no és a l’OTAN per “neutralitat perpètua” a causa de Moscou, no envia armes a Ucraïna i rebutja el veto al gas rus

El viatge llampec a Moscou del canceller austríac, Karl Nehammer, per entrevistar-se amb el president rus, Vladímir Putin, que el converteix en el primer governant europeu que fa aquest pas des del principi de la invasió russa d’Ucraïna, el 24 de febrer, ha causat sorpresa internacional. No era “una visita amistosa”, com va emfatitzar Nehammer en un comunicat després de la reunió ahir, i la conversa va ser “molt directa, franca i dura”.

Nehammer no hi va anar en missió de la UE, malgrat que en va informar abans la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Charles Michel.

El conservador austríac havia visitat Kíiv dissabte, on va parlar amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i va recórrer Butxa, escenari de matances de civils a mans de tropes russes, que el Kremlin insisteix a negar malgrat les aclaparadores evidències. Llavors, per iniciativa pròpia, va decidir anar a parlar amb Putin, i també en va informar el canceller alemany, Olaf Scholz –que ahir va aplaudir l’intent–; el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i, per descomptat, Zelenski.

Per què Àustria? El pas endavant del conservador Nehammer –que va evocar el sentit del deure– es pot explicar en part per la flagrant incompareixença d’Alemanya, però també per diverses característiques que envolten al país alpí.

Àustria, país comunitari però que no forma part de l’OTAN, esgrimeix la seva neutralitat, i per això no envia armes a Ucraïna. Sí que ha condemnat rotundament l’atac de Rússia i ha denunciat els crims de guerra comesos pels seus soldats, a més de secundar les sancions de la UE.

Tot i això, Àustria és, amb Alemanya, Hongria i Bulgària, un dels països comunitaris que més fèrriament rebutja tallar la compra de gas rus, de què la seva economia és molt dependent.

El viatge de Nehammer encaixa en la tradició austríaca de tracte amb Rússia. Després de la Segona Guerra Mundial, Àustria va estar ocupada per les quatre potències vencedores fins al 1955. Aquell any, davant la insistència soviètica, els austríacs van firmar un compromís de “neutralitat perpètua”, raó per la qual Àustria no és a l’OTAN. El 2001 el país alpí va coquetejar amb l’ingrés a l’Aliança Atlàntica, va saltar una disputa amb Moscou i tot plegat es va descartar. ●