Enemics per sempre

Ucraïna i França acaparen l’atenció informativa en una setmana en què també han passat altres coses, probablement més irrellevants. Exemple: La 2 ha estrenat un programa, Plano general, amb Jenaro Castro entrevistant un personatge d’actualitat. El primer va ser Pablo Iglesias, de promoció del seu llibre Verdades a la cara. Iglesias va ser crític amb la influència mediàtica de determinats periodistes televisius (Vallés, Ferreras, Marhuenda) i va lamentar el poder de la “dreta mediàtica”.

Quan Castro li va preguntar si l’esquerra mediàtica també actuava amb intencions malèvoles, Iglesias va respondre: “Hi ha menys esquerra mediàtica que dreta mediàtica”. És una obvietat que no sé si cal interpretar més com una projecció freudiana que com una voluntat autèntica de canvi. Castro va caure en el clixé gregari i cursi de preguntar “com et definiries” i Iglesias il va correspondre amb una resposta igualment cursi i emfàtica: “Et defineixen els teus enemics”.

Nelson Mandela deia que per aconseguir la pau amb un enemic cal treballar amb aquest enemic fins que es converteixi en el teu associat. No sembla que el món estigui gaire disposat a aplicar la doctrina Mandela i sí, en canvi, a definir-se a través d’enemistats rabiosament cultivades. A França, els resultats de Marine Le Pen encarnen el triomf de l’enemistat com a credo. Són resultats que ens han de retrotraure als temps –parlo de fa vint anys– en què la candidata, contrària a la immigració i l’europeisme, repetia que el secret de la seva proposta és treure valor a la ideologia i centrar-se en les necessitats del país. Era una mena de populisme a la carta, lliure de l’obstacle, sempre desagradable, dels principis.

Els dies previs a les eleccions franceses han accelerat les estratègies d’intoxicació amb la intenció d’alterar previsions i modificar les expectatives sobre el desenllaç. Els conceptes veritat i mentida han patit una degradació molecular que podria degenerar en l’aparició de neologismes monstruosos: veritides i mentitats.

A Barcelona, mentrestant, continuen les hostilitats circulatòries, ara amb l’inici de les obres de la Via Laietana. En comptes de donar la cara, els regidors s’estimen més que siguin els tècnics els