Un sondeig detecta a Madrid la més alta polarització i a Catalunya la més baixa

L’hostilitat per l’afiliació partidista supera la territorial, segons un estudi de l’ICIP

Puntuació sobre 100

Madrid

País Basc

Força bona 7, 8, 9

Molta 10 mereix una nota de 6,5, a Euskadi aquesta valoració cau al 4,5, i a Catalunya, al 3,8. I pel que fa al model territorial, els antagonismes també són molt pronunciats: a la comunitat que governa Díaz Ayuso, un 53% dels ciutadans (i un 37% en el conjunt d’Espanya) aposten per suprimir l’autonomia o reduir-la. Al contrari, a Catalunya un 67% (però només un 33% a l’Estat) exigeixen més autonomia (22%) o l’autodeterminació (45%).

Ara bé, davant l’aparent jungla partidista madrilenya, el presumpte oasi català també presenta alguns llums vermells. Catalunya és la comunitat que reflecteix menys confiança institucional en les administracions, incloent-hi la seva. En realitat, cap administració –local, autonòmica, central o europea– no aconsegueix l’aprovat en el conjunt d’Espanya, però les qualificacions catalanes són les més dures. Així mateix, i malgrat no registrar una elevada polarització ideològica, Catalunya és el territori on la valoració de la convivència és més baixa en qualsevol àmbit: local, autonòmic o estatal. Concretament, i en l’escenari de la comunitat autònoma, Catalunya puntua la seva convivència amb un 6,2, i només un 48% dels consultats la qualifiquen de bona o molt bona (en contrast

Paradoxa: Catalunya és el territori amb el pitjor índex de convivència i la confiança més baixa en totes les institucions

amb el 64% que es registra en tot l’Estat). Esclar que la segona pitjor nota a la convivència es registra a la regió de Madrid.

Finalment Catalunya, Euskadi i Madrid tenen el controvertit honor de liderar la llista d’autonomies més reticents a la solidaritat interterritorial. Només un 21% dels catalans estan d’acord que “el sistema fiscal hauria de gravar les regions més riques per transferir recursos a les pobres”. Aquest percentatge puja a un 26% entre els bascos i arriba a un 34% entre els madrilenys, mentre que a Extremadura frega el 56%. En vista d’això sembla evident que cada territori és ell i la seva circumstància. ●