El laboratori castellà

La primavera del 1999 Joan Carles de Borbó em va comentar que la gran aportació política de José María Aznar havia estat unir tota la dreta, de tal manera que a Espanya no hi hagués un partit ultra, com passava, per exemple, a França. En les últimes hores, mentre Marine Le Pen obtenia un resultat que li permet disputar a Emmanuel Macron el palau de l’Elisi en segona volta, a Espanya Vox aconseguia per primera vegada formar part d’un govern democràtic al nostre país, després del seu pacte amb el PP a Castella i Lleó. La dreta actualment està dividida en dues formacions i Santiago Abascal, que abans va militar durant vint anys en les files populars, sap que la normalització del seu partit va començar realment ahir, dilluns sant. Després vindrà Andalusia i Madrid, abans de tenir la seva oportunitat en un go

Mañueco es va passar de frenada dient que el pacte amb Vox millora la qualitat democràtica

vern d’Espanya. El viacrucis pot haver començat.

Abascal no s’amaga: ha dit que Castella i Lleó serà un laboratori per experimentar. En realitat, ha estat més subtil, ja que ha manifestat que es tracta d’“un pis pilot” de la constructora d’una nova Espanya, una, gran i relativament lliure. A França posen cordons sanitaris a la ultradreta, a Espanya per primera vegada el PP ha tallat la cinta. Queda inaugurada aquesta arriscada aventura.

Alfonso Fernández Mañueco va ser investit ahir president del Govern regional. No hi va ser Feijóo. Val més veure el pacte des de lluny i estalviar-se explicacions. Vox disposa de la vicepresidència i de tres conselleries. I pel camí Mañueco s’ha empassat tres gripaus: assumeix el concepte de violència intrafamiliar, defensa la immigració ordenada i refusa parlar de memòria històrica. 3-0 de Vox en el primer temps, que en futbol seria golejada. I el més desconcertant: el nou president va reivindicar en el seu discurs que el pacte amb la ultradreta “millora la qualitat democràtica”. L’home es va passar de frenada. Una cosa és trencar un cordó sanitari i una altra fer una orla als seus socis.

L’escriptor Paul Auster afirma que, per als descreguts, la democràcia és la seva religió. Però amb aquests canvis de dogma alguns poden començar a perdre la seva fe laica. ■

És un dels perfils de Twitter més interessants dels últims temps. Es diu Tweets de Rosalía explicados. Hi ha grans debats mediàtics sobre què signifiquen els textos de la cantant de Sant Esteve Sesrovires (municipi conegut per la Guàrdia Civil com a Sant Esteve de les Roures), bé siguin les enigmàtiques lletres de les seves cançons o els seus enigmàtics posts a les xarxes socials. Hi ha molt d’enigma al món rosalienc. Doncs bé, l’impulsor d’aquest compte en resol els dubtes, aclareix què vol dir exactament l’artista i ho fa tan bé que s’ha convertit en el seu explicador oficiós.

Quan la Rosalía fa un tuit, l’explicador hi linka un aclariment. En el moment que escric això, l’últim que la cantant ha penjat diu: “Se creen especial como un año en Miami que nieva”. Educadament, per comptes de criticar-hi la falta de concordança de nombre, l’explicador posa llum a la foscor: “Rosalía dice eso porque la última vez que nevó en Miami fue en 1977, entonces el día que vuelva a nevar en Miami será especial”. No hauríem de passar per alt que aquí hi ha un treball de recerca que l’ha dut a descobrir que el 1977 va ser l’últim any que va nevar a Miami.

Hi ha qui pressuposa que darrere d’aquest perfil hi ha una reencarnació més de Pere Grull, però això seria menysprear la seva capacitat d’anàlisi. El dia que la rapsoda va penjar quatre fotos de Nova York acompanyades del text “En NY visitando a mi joyerooooooOOOO”, el compte en va resoldre els dubtes sense necessitat de repetir la quarta vocal amb un eco sostingut: “Rosalía dice que está en Nueva York visitando a su joyero”. Fins i tot s’atreveix amb la semiòtica. La Rosalía té una cançó que, segons consta al disc, es diu Hentai, però un dia a Twitter la va citar com a “Hentaï”. ¿Un error al teclejar? L’explicador ens ho aclareix en un tres i no res: “Rosalía escribe hentai con diéresis en la ï para que parezca una polla”. ●

S’han acabat els problemes de comprensió dels textos de la Rosalía