Vox, partit de govern gràcies al PP

Alfonso Fernández Mañueco va ser investit ahir president de la Junta de Castella i Lleó, amb els vots dels 31 procuradors del PP i dels 13 procuradors de Vox. Els ultradretans han aconseguit, dos mesos després de les eleccions del 13 de febrer, la vicepresidència i tres conselleries de la Junta, en el que serà el primer govern espanyol en què tenen participació. Les tres conselleries esmentades –Agricultura, Ocupació i Indústria, Cultura– són particularment significatives en una comunitat com Castella i Lleó. La primera permetrà a Vox conrear el vot rural i provar d’expandir-se en aquest medi; la segona el pot ajudar a captar més vot popular, i la tercera li donarà una posició avantatjosa per desenvolupar les seves guerres culturals. Ja durant el període de negociació, Vox ha arrencat concessions importants a Mañueco, com són el compromís de començar abans de l’estiu el tràmit parlamentari de les lleis de Violència Intrafamiliar i de Concòrdia, en què es preveu una reinterpretació de les de Violència de

Gènere i de la Memòria, en clau Vox.

El PP ha obert, doncs, a Vox, a Castella i Lleó, les portes de la governança, fet que ha propiciat un primer i important maldecap per a Alberto Núñez Feijóo, el nou president del PP. No és poca la responsabilitat històrica que implica donar carta de naturalització en un govern democràtic a un partit xenòfob, antifeminista, antieuropeista i que fa poc no s’ha estat de fer algun gest de complicitat cap a Putin, en plena invasió d’Ucraïna. No és poca responsabilitat i no és fàcil de defensar.

Potser per això, Feijóo, que va assumir en el recent congrés de Sevilla la nova responsabilitat amb un discurs moderat, molt aplaudit dins i fora de la seva formació, ha provat d’evitar o, si més no, de postergar, la plasmació gràfica de la seva aliança de govern amb Vox a Castella i Lleó, evitant assistir a la investidura d’ahir. De tal manera que el líder de Vox no es va poder fer la foto amb Feijóo que anhela tant, perquè la considerava un primer pas amb rumb cap a un hipotètic acord a escala estatal entre el PP i Vox. Però potser Feijóo no és –o creu que no pot ser– tan aliè a l’“aliança sense complexos” (Mañueco dixit) acabada de rubricar a Valladolid: ahir va transcendir que el president popular assistirà finalment a la presa de possessió prevista per al pròxim dia 19.

Per bé que ha decidit assistir a la presa de possessió, Feijóo sap que l’aliança a Castella i Lleó del PP amb Vox pot tenir efectes indesitjats, tant per a ell com per al seu partit. Per a ell, perquè contradiu el seu discurs inaugural, i perquè pot donar a Vox una important base de llançament davant futures eleccions, com són les autonòmiques andaluses o madrilenyes, les municipals i fins i tot les generals. I també pot tenir efectes indesitjats per al partit conservador perquè el deixa en una posició incòmoda en l’escena europea, on els partits democràtics tradicionals de països com ara Alemanya o França rebutgen sistemàticament les aliances governamentals amb la ultradreta, en fan gala i en fan una qüestió de principis. Donald Tusk, president del Partit Popular Europeu, no va dubtar fa unes setmanes al qualificar de “trista sorpresa” l’acord del PP i Vox a Castella i Lleó. I no es pot oblidar que la investidura castellana d’ahir s’ha produït just l’endemà que Emmanuel Macron guanyés la primera volta de les eleccions franceses, amb Marine Le Pen com segona classificada, fet que anuncia una segona volta en què, previsiblement, s’aixecarà un cordó sanitari per aïllar Le Pen i reduir les seves possibilitats d’arribar a l’Elisi. ■

L’aliança dels dos partits pot tenir efectes indesitjats per a Feijóo i la seva formació