Visites a Kíiv... i a Moscou

Karl Nehammer, canceller d’Àustria, va visitar ahir el president Vladímir Putin a Novo-Ogariovo, als afores de Moscou. Aquesta és la primera vegada que un mandatari de primer nivell de la Unió Europea s’entrevista en persona amb el líder de Rússia des que aquest país va iniciar la invasió d’Ucraïna. Dissabte, Nehammer va visitar el president ucraïnès, Volodímir Zelensi, a Kíiv i també la localitat de Butxa, on les tropes russes van cometre atrocitats. Les dues visites de Nehammer es produeixen en una conjuntura particularment delicada de la guerra, després de les matances de civils a Butxa i Kramatorsk, quan la Unió Europea debat una extensió de les sancions a Rússia.

Les últimes setmanes s’han produït diverses visites de mandataris europeus a Ucraïna. Començant per les dels primers ministres de Polònia, Eslovènia i la República Txeca, el 15 de març, i seguint fins la del primer ministre britànic, Boris Johnson, el cap de setmana passat. Aquestes visites i d’altres poden ser positives, pel que tenen d’expressió de solidaritat amb Ucraïna, que de vegades es concreta en nous ajuts militars a Kíiv, com va passar en la ja esmentada de Boris Johnson.

Però és desitjable que cap visita no afebleixi la posició de la diplomàcia europea. Un dels pocs aspectes positius de la invasió ha estat la manera com ha cohesionat la Unió Europea i la seva política de defensa. Convé que aquells progressos es consolidin i no perdin cap força.

Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, i Josep Borrell, responsable d’Afers Exteriors de la UE, van explicitar divendres, a Kíiv i Butxa, el seu suport a Ucraïna i al Govern de Zelenski. I han anunciat el cessament de les importacions de carbó de Rússia. Segons fonts energètiques de primer nivell, aquest és el camí que s’ha de seguir, perquè si Europa tallés les importacions de combustible –que proporcionen al règim de Putin ingressos d’uns mil milions d’euros diaris–, la guerra podria tenir els dies comptats. Suprimir completament, després de les de carbó, les importacions de petroli seria possible, amb certs sacrificis, a final d’any. Suprimir les de gas –el 40% del que consumeix la UE procedeix de Rússia– suposaria prou més temps. En qualsevol cas, és obvi que tots els esforços per aconseguir el final de la guerra són benvinguts. Però, mentre la pau no arribi, la fermesa davant els excessos de Putin és la millor política, i la Unió Europea és l’actor més facultat per coordinar-la i desenvolupar-la. ■

La UE ha de mantenir la política de fermesa amb els excessos de Putin a Ucraïna