El discurs de Zelenski

Per què a algunes persones els va molestar el discurs de Zelenski davant el Congrés dels Diputats? De fet, tothom o pràcticament tothom el va aplaudir en senyal de solidaritat, però alguns van manifestar posteriorment que les referències a Gernika sobraven. Per què? A Gernika els avions alemanys de Hitler van bombardejar i matar població civil. Els avions de Putin també ho fan a Ucraïna. Per què no recordar-ho? Diuen que Gernika era un fet produït en el marc d’una guerra civil i que en canvi a Ucraïna estem davant d’una guerra d’invasió. Però què hi feia l’aviació nazi tirant bombes a la gent de Gernika? Els alemanys bombardejaven mentre francesos i anglesos “respectaven” –des de la por– l’acord de no-intervenció! Zelenski podia recordar-ho; hi té dret, encara que ens dolgui i que aquest record ens situï davant la dura realitat d’una solidaritat afeblida.

D’altres han volgut distanciar-se de Zelenski recordant que ha prohibit l’actuació a

Ucraïna del Partit Comunista prorús! Efectivament, en plena guerra invasora, Zelenski s’ha atrevit a impedir l’actuació d’un partit que a Ucraïna defensava l’agressor, l’invasor! Però tant els costa d’entendre a alguns que defensar-se de Putin és la millor referència democràtica i de llibertat a Ucraïna! Criticar Zelenski per prohibir en plena guerra l’actuació d’un Partit Comunista russòfil no té cap altre objectiu que servir els interessos de Putin.

De fet, com tantes vegades la història ho posa de manifest, certs extremismes populistes de signe ben contrari coincideixen en les seves valoracions. S’està veient ara mateix a França, on el lepenisme ha trobat punts de contacte amb gent d’extrema esquerra mantenint certes posicions “comprensives” amb el comportament de Putin. Mentre cauen les bombes i s’enterren les víctimes, s’envia el missatge que cal fugir de la política de blocs. Quin cinisme! Defenseu-vos de l’OTAN mentre Putin és el que us mata!

Tothom té dret, a Europa, a defensar les seves idees. Però ens han de dir quins són els seus referents. Si alguns volen emmirallarse en Putin, o en Maduro, o en Ortega, ho poden fer; però no els ha de fer vergonya dir-ho. Així de curt. Les ambigüitats enmig de la devastació no tenen sentit. No s’hi val criticar Putin per invasor i Zelenski per no sé sap quines falòrnies. Si s’està en contra de Putin, es renuncia a la seva amistat, a col·laborar-hi, a emparar-s’hi, a demanar-li ajut. S’hi trenca. Com van fer els demòcrates europeus amb Hitler; potser massa tard, fins i tot. Els bàndols estan molt clars i marcats: o Putin o Ucraïna! O imperi del terror o llibertat!

La guerra ja hi és, ja mata, ja condemna la sort del món. Però aquí el que alguns prediquen és la prudència; deixar que les bombes no es multipliquin sempre que totes les que caiguin continuïn sent del mateix bàndol. I per això, Zelenski és molt més que ell mateix. Molt més que un president d’un país. És, amb tots els seus defectes, límits i condicionaments, el símbol de la llibertat que es resisteix a morir! Quan hagi guanyat, si cal, com els anglesos amb Churchill després de la guerra, ja l’enviaran a casa! Però ara, criticar-lo identifica molt negativament el que ho fa! Aquesta actitud els identifica amb el pacte entre Hitler i Stalin; és a dir, fer de la llibertat l’enemic a batre. Aquesta és la posició de Putin; la de Zelenski és la defensa de la llibertat. Que ningú s’enganyi ni pretengui enganyar. ●

El president ucraïnès és, amb els seus defectes, el símbol de la llibertat que es resisteix a morir!