No els digueu feixistes

Ja s’ha convertit en un costum cada vegada que hi ha eleccions en algun lloc d’Europa. Primer, la ultradreta, o la turbodreta, o l’extremodreta treu un resultat sorprenent, de vegades espectacular. I gairebé immediatament, l’opinionat posa en marxa la maquinària del no-els-digueu-feixistes.

“No hi ha 400.000 feixistes a Andalusia”, se’ns va dir el 2018, quan Vox va aconseguir ficar 12 diputats en un Parlament autonòmic per primera vegada. El mateix es va repetir quan, inevitablement, el partit de Santiago Abascal va aconseguir també 52 diputats al Parlament estatal un any més tard. “No hi ha 3.656.000 feixistes a Espanya”, es va convenir aleshores.

Escric això un altre dia de ressaca electoral europea, és a dir, un altre dia de males notícies, i, encara que no he pogut sentir les tertúlies a la ràdio, estic segura que a aquestes hores diversos opinants ja deuen haver actualitzat la màxima obligatòria, que en aquest cas presenta una mica més de complexitat. L’apliquen ara al 23,4% de l’electorat francès que ha votat Marine Le Pen, la superdretana de tota la vida?, o els que, segur, segur que no són feixistes aquest cop són els gairebé dos milions i mig de francesos que han donat suport a Éric Zemmour, el candidat que defensa la “remigració” (tornar als seus països d’origen els migrants que “no s’assimilen”), agita la teoria supremacista del Gran Reemplaçament i ha deixat per escrit que el que en el fons volen les dones és que les dominin? És el que té la hiperdreta, que si et despistes se’t multiplica.

Aquells europeus que fan costat als partits d’überdreta no són intolerants, ni tan sols una miqueta racistes, ni necessàriament masclistes, se’ns ha dit ja de totes les maneres. Només descontents, desheretats, perjudicats per un món que els deixa a la cuneta i ofesos pel menyspreu de les elits de la capital. Cada vegada que hi ha eleccions, tots aquests votants gens, però gens ni mica feixistes (de debò, ho he llegit), voten candidats que diuen (i fan, perquè ja manen) coses salvatges i, així que està a punt el recompte, els reconforta saber-se cada vegada més acompanyats. ●