Un Eixample jerarquitzat i debilitat

L’exarquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona Oriol Clos presenta al·legació contra el projecte dels nous “eixos verds”, que considera un greu error estratègic

Els projectes de reurbanització dels carrers Consell de Cent, Girona, Borrell i Rocafort i dels encreuaments que formen entre si “són un greu error estratègic per a la ciutat i no contribuiran a assolir els inqüestionables objectius de millora ambiental i eficiència so

Lcial per a l’Eixample”. Qui es posiciona amb aquesta contundència contra els “eixos verds” previstos al projecte de la superilla de l’Eixample és algú amb una amplíssima experiència en el disseny urbà de Barcelona, Oriol Clos, que, entre altres responsabilitats, va assumir el càrrec d’arquitecte en cap de l’Ajuntament entre el 2006 i el 2011. Clos alerta d’aquest risc de desfiguració de l’Eixample en les al·legacions que, a títol individual, ha presentat a la iniciativa del govern municipal.

L’urbanista reitera alguna de les crítiques que s’han fet al projecte, encara no aprovat però que el govern de la ciutat vol començar a executar molt de pressa al juny, i aporta altres arguments en contra seu. “Amb la intenció de sobreposar una nova estructura a l’Eixample –es parla de “21 eixos verds”– es trenquen valors com un sistema urbà heterogeni però regular, obert a l’entorn i a altres escales de la ciutat i del territori metropolità. El que es proposa forma una estructura aïllada i jeràrquica que debilita la força global de l’Eixample”.

Oriol Clos no veu lògic que la inversió prevista per a aquest projecte (52,7 milions d’euros) es concentri en una part molt petita de l’Eixample Cerdà (d’entrada, en deixa fora la meitat, corresponent al districte de Sant Martí) i actuï només al tram central, per sota del carrer Aragó. No entén com es pot intervenir al carrer

Consell de Cent sense tenir en compte la Gran Via o el carrer Aragó. “A l’Eixample hi ha 800 encreuaments, no quatre places (les “places d’estada”, “tram”, “inesperada” o “triangle” a què ara es refereix l’Ajuntament). Tot el que afecta una de les seves cruïlles afecta les 799 restants”, afirma Oriol Clos en conversa amb La Vanguardia.

Les al·legacions presentades adverteixen que a les imatges de l’“arcàdia urbana” servides per l’Ajuntament s’han eliminat tots els elements que “molesten”: no hi ha contenidors, ni furgonetes, ni patinets, ni tan sols transport públic i “moltes altres coses que formen part de la quotidianitat , i el desordre, dels carrers de qual

“Se sobreposa una nova estructura que trenca un sistema urbà heterogeni però regular”

sevol ciutat”.

Oriol Clos, que posa la reforma del passeig Sant Joan com a exemple d’una intervenció debatuda i reeixida, creu que per a Barcelona disposar de l’Eixample és “un privilegi”. “Cap altra ciutat no té un nucli tan fort en el seu valor global”, afegeix qui va ser responsable de l’urbanisme municipal i un dels artífexs, entre altres projectes, del districte 22@, que tem que els plans del govern Colau acabin deteriorant aquest patrimoni.

Per això, demana que es retirin els projectes objecte de la seva al·legació, que s’implementi un marc de treball per estudiar alternatives, “tal com fixa la llei i sobretot el sentit comú”, i que es destinin els recursos a accions immediates, potser experimentals, per “avançar cap als objectius de reducció de vehicles i millora de les condicions ambientals de tots els carrers de l’Eixample”. ●

alcalde de Badalona, Rubén Guijarro, “és una vella reivindicació de la ciutat” per poder anar transformant l’autopista. “Mentre no arriba aquesta transformació –apunta el batlle–, és una bona notícia poder reduir la contaminació acústica al seu pas per Badalona”. Guijarro és conscient que “els veïns que hi viuen més a prop notaran aquesta millora amb el nou asfalt”, que s’expandirà entre Barcelona i el límit de la C-32 a Montgat.

L’innovador asfalt inclou un material molt porós que és fonoreductor, de manera que ajuda a mitigar el soroll que provoca la circulació de vehicles i redueix substancialment la contaminació acústica. Per l’autopista C-31 hi passen cada dia uns 70.000 vehicles.

L’asfaltatge inclou, a més, additius com ara el diòxid de titani, que, en exposició a la llum solar, és capaç d’absorbir diòxid de nitrogen de l’aire, un dels elements més destacats de la contaminació atmosfèrica, per la qual cosa també ajuda a preservar la qualitat de l’aire.

La fotocatàlisi redueix la contaminació a què estan exposats els éssers vius, una tecnologia que afecta els òxids de nitrogen i de sofre, i altres compostos orgànics volàtils. Aquesta mena de paviments es col·loca mitjançant una percolació (pas de fluids a través de materials porosos) de producte descontaminant especial sobre una mescla bituminosa oberta.

A més de mitigar la contaminació, amb aquest asfalt s’aconsegueix que l’efecte de l’acumulació de calor en zones molt poblades sigui moderat. És molt resistent a la pluja i manté la superfície neta quan plou. Resisteix altes temperatures i l’exposició als rajos del sol, com també les baixes temperatures i les gelades. El seu ús no genera pols perjudicial per a la salut, ja que les partícules nanomètriques hi estan fortament adherides. ●

El paviment absorbeix les partícules de diòxid de nitrogen de l’aire i redueix la contaminació acústica

XAVIER CERVERA L’encreuament de Consell de Cent i Enric Granados, un dels punts on està prevista la creació d’una nova plaça