La Vanguardia (Català-1ª edició)
Basté i Artigau s’enfronten a una cèl·lula revolucionària a la seva nova novel·la
La pintada “Ens heu ensenyat que ser pacífics no serveix de res” encén la trama
Durant els fets d’Urquinaona arran de la sentència de l’1-O, va aparèixer una pintada que deia: “Ens heu ensenyat que ser pacífics no serveix de res”. I és aquest missatge el que encén la nova novel·la del periodista Jordi Basté i el dramaturg Marc Artigau, Ningú sabrà qui ets ( Rosa dels Vents). “Però no hi surt el procés, no hi surt la covid: és el malestar que viu aquesta generació”, aclareix Basté. La novel·la és el tercer lliurament de les peripècies del detectiu Albert Martínez, que treballa a sou (en negre) dels Mossos d’Esquadra. I els autors asseguren que tanquen la trilogia, que va començar amb Un home cau i va continuar amb Els coloms de la Boqueria. “En tot cas, si el recuperem, serà de jove, a la Barcelona olímpica, posem per cas –afirma Basté–; ara la tecnologia ho complica tot”.
Però tot i això, a Ningú sabrà qui ets la tecnologia és important, sobretot la internet profunda, on el personatge que escriu Artigau coneix altres persones amb qui forma una cèl·lula revolucionària. Com en les novel·les anteriors, després de construir la trama, alternen els capítols, i el resultat és “una veu radiofònica i una veu dramatúrgica”, descriu Basté. El periodista s’encarrega dels capítols protagonitzats pel detectiu, que ens relata tant la seva vida privada, submergit a Grindr i passant la crisi dels cinquanta, com els avenços que fa en la investigació. “Està decrèpit i no troba sentit a la feina”, afirma. El dramaturg es posa a la pell d’un professor d’història en un institut, que es pren al peu de la lletra la pintada d’Urquinaona i defensa la violència amb argumentació i bibliografia.
En aquest punt, tots dos autors han tingut les seves discrepàncies. “Podria semblar que el llibre justifiqui la violència, però és que el que expliquem està passant. Amb els personatges compartim els neguits, però no les solucions”, diu Basté. I Artigau confessa: “Ho hem discutit molt, però si els mitjans dediquen molt de
‘Ningú sabrà qui ets’ clou la trilogia del detectiu Albert Martínez a la Barcelona actual
temps a la violència dels contenidors cremats, remarcant que els contenidors ho passen molt malament, i resulta que no parlen de la veritable violència...”.
El professor d’història, l’antagonista del detectiu en aquesta novel·la, teoritza a l’aula i passa a l’acció amb l’escamot revolucionari que es planteja matar el director del Banc de Catalunya (“d’una amabilitat gens feridora, però sempre excloent”) i el líder d’un partit d’extrema dreta. “Són les coses que es diuen en un bar: ‘Hauríem de fer exterminar un seguit de persones’. Però aquí passen a l’acció –explica Artigau– . Quan jo era petit, el futur tenia bona premsa, i avui no en té. El futur ja no és utòpic, és distòpic”.
“Hi hem reflectit el malestar d’aquesta generació –afegeix Basté–. Jo soc d’una generació més còmoda. Amb la del Marc comencen les complicacions. I ara és una generació amb poques perspectives”, conclou. ●