La importància del clima

Un grup de científics dels Estats Units i la Xina van dur a terme un estudi amb 1,6 milions de persones per saber si es podia relacionar el caràcter de la gent amb el clima. Sí, es pot. Una de les conclusions va ser que la temperatura mitjana del lloc on viu una persona es relaciona amb les característiques clau de la seva personalitat. Així, als llocs temperats, la gent és més amigable i extravertida. El clima en el futbol té alguna cosa a veure amb això.

Luuk de Jong és avui un heroi després d’aconseguir, una altra vegada, un gol més enllà del temps reglamentari amb el Barça. Va marcar a Cornellà contra l’Espanyol i hi va tornar diumenge al camp del Llevant per aconseguir la victòria blaugrana. El Barça havia arribat a un acord amb el Sevilla al desembre per endollar-lo al Cadis el que restava de temporada. El davanter dels Països Baixos acabava de tenir un fill i va dir que no tenia ganes de moure’s de Barcelona. Fins a aquell moment havia estat destrossat per la premsa i els aficionats. El va fitxar Koeman a darrera hora, quan li van dir que tampoc no podia comptar amb Griezmann després de la baixa de Messi, i se’l va acusar de no tenir ADN culer. Acumula 5 gols de cap dels 6 que ha marcat i amb els seus gols ha aconseguit vuit punts per al FC Barcelona, que sense aquestes dianes estaria fora dels

No és sort: el Barça viu un estat d’ànim positiu que fa que ara les rematades entrin

quatre primers classificats.

Hi ha qui veu la mà de Xavi en tot, però Luuk de Jong ha passat de ser una toia a ser respectat fent el mateix des que va arribar. Ara, però, les rematades de cap impressionants entren. Abans, no. El que fonamentalment ha canviat al Barça per a De Jong és el clima. De ser un futbolista contestat, amb un entrenador sense suport, ha passat a ser un jugador que treballa molt bé als entrenaments i molt professional. L’ambient del club l’ha millorat. Les característiques les ha tingudes sempre, però la dinàmica ara és optimista.

La unió del grup, del vestidor, és bàsica. Es nota en les pinyes després dels gols o en les felicitacions efusives als futbolistes després dels partits. El club viu en fase optimista, preeufòrica o directament eufòrica als despatxos, sense l’oposició qüestionant cada decisió presa i amb l’agradable suport de la majoria dels mitjans que en altres èpoques feien sang de qualsevol incident.

No és sort, és el clima. El Barça ha aconseguit que el to general sigui optimista i l’equip flueix seguint el corrent, en lloc d’haver de nedar a contracorrent quan la tempesta perfecta es va abatre sobre el Barça. En dinàmica positiva s’intenten moltes coses i en surten moltes més. Sí, el futbol és un estat d’ànim i aquest Barça viu molt protegit i content.