La Vanguardia (Català-1ª edició)
La pujada d’aliments i energia crearà 65 milions de pobres més
La inflació gairebé sense precedents que ha disparat el cost de l’energia i el preu dels aliments bàsics farà que aquest any uns 65 milions de persones al món acabin caient en una situació de pobresa extrema, d’acord amb un estudi d’Oxfam, que es va donar a conèixer ahir amb estimacions del Banc Mundial i el Center for Global Development.
Segons els seus càlculs, quan acabi l’any hi haurà en total uns
860 milions de persones al planeta que viuran amb menys d’1,9 dòlars al dia, prop d’un 10% de la població mundial.
Si es compara amb la situació que hi havia abans de l’arribada de la covid, en sumar els efectes conjunts de la desigualtat, la pandèmia, la inflació en l’energia i en els preus dels aliments al planeta hi haurà 260 milions de pobres més respecte al 2019.
Es trenca així una tendència a la baixa que es va iniciar amb el desenvolupament de la globalització a partir dels anys vuitanta del segle passat.
El problema és que en les economies menys avançades el cost del menjar representa un 40% de les despeses de consum. Així mateix, per als països més pobres s’acosta una pujada dels tipus d’interès que encarirà el cost del deute.
Per revertir aquesta situació, Oxfam torna a insistir en el seu vell cavall de batalla: la política fiscal. Després d’estudiar les dades referents al 2021, els investigadors han detectat que el valor de les 1.200 companyies més grans del món s’ha incrementat un 56% –amb una pandèmia pel mig!– i els seus beneficis s’han disparat un 37%.
Així mateix, mentre els empleats es recuperaven dels ERTO i havien de lluitar amb la pujada de preus, les empreses no van dubtar a distribuir una suma de dividends rècord als seus accionistes: 1,47 bilions de dòlars, un 16,8% més. I tot això mentre l’impost de societats és més baix que a la dècada dels cinquanta: es paga de mitjana un 10% respecte al 33% d’aleshores.
Per això, insten a imposar una taxa sobre la riquesa personal dels milionaris a partir dels 5 milions de dòlars, així com imposar un gravamen als guanys de capital i la cancel·lació de gran part del deute de les economies menys avançades. ●