La Vanguardia (Català-1ª edició)
El fatxes treuen profit del desordre
La digitalització propicia la difusió frenètica, ubiqua i constant de continguts de dubtosa veracitat, però de segur impacte emocional per identitaris i agressius. És el confusionisme creixent que ha analitzat Corcuff. En aquest estat de coses convuls i polaritzat pesquen els més radicals i sens dubte l’extrema dreta que ho promou. I ara, en la segona volta de les eleccions franceses, aquest confusionisme podria donar la victòria a Marine Le Pen si l’esquerrà Mélenchon, tercer en combat, continua flirtejant –com ja va fer simpatitzant amb Trump- amb un altermundisme més pròxim als autoritarismes il·liberals que a les democràcies occidentals. De moment, una president d’ultradreta a la gran potència europea és només una inquietant possibilitat; però també ho era Trump abans de guanyar.
França s’ha tornat d’extrema dreta, a la qual donarà gairebé la meitat de vots?
El vot creixent de l’extrema dreta es deu al confusionisme que afecta l’espai públic: xarxes socials, partits polítics, mitjans tradicionals... I Le Pen es beneficia d’aquesta confusió que alimenta.
Tant per guanyar?
Ara en la segona volta haurem d’elegir entre un president amb imatge d’amic dels rics i una extrema dreta que creix en la confusió i barreja inseguretat-immigració-islam. A Marine Le Pen la voten molts francesos que no són ultres.
Per què el centre i el socialisme que dominaven França ja gairebé desapareixen?
Com sap, el Partit Socialista s’ha enfonsat fins al 2% dels vots i el gaullisme fins al 4%. I aquesta desaparició explica que hagi guanyat l’abstenció i que segurament torni a guanyar en la segona volta.
Però per què?
Perquè els grans partits d’altres temps han perdut la seva identitat en abandonar el seu caràcter social original. L’electorat de classes mitjanes baixes i baixes s’ha sentit frustrat i els ha abandonat.
No queda res dels antigament potents socialisme i comunisme francesos?
Gairebé res. Mitterrand va començar a desmuntar el PS el 1983 amb el seu gir a la dreta, que van culminar Hollande i Valls. Els comunistes es van enfonsar amb el descrèdit de l’estalinisme.
I què va liquidar el neogaullisme?
Ja s’havien tornat neoliberals i moderats en el pla identitari, però van quedar desbordats per l’extrema dreta, que va saber capitalitzar el malestar per la immigració i l’aparició pública de l’islamisme.
El malestar per la immigració té causes reals?
La ultradreta no carrega només contra els immigrants, sinó contra els seus fills, encara que ja siguin francesos legalment. Permetent-los el reagrupament familiar han pogut dur, a més de les seves famílies, la seva cultura i culte: el vel i les mesquites.