La Vanguardia (Català-1ª edició)
El País Basc estrena un cribratge pioner de la depressió entre adolescents
Els professionals revisaran factors de risc i podran fer un qüestionari
El Servei Basc de Salut-Osakidetza ha mogut fitxa per intentar detectar la depressió entre adolescents, i farà un cribratge en aquest grup d’edat. La iniciativa buscarà una escolta activa per part dels professionals sanitaris, vigilarà altres trastorns i factors de risc associats –de tipus biològic, psicològic, familiar o social– i, en cas de dubte, farà un breu qüestionari als menors. Des de la Societat de Psiquiatria Infantil de l’Associació Espanyola de Pediatria consideren aquest pas “una gran innovació pionera i molt recomanable”.
Aquest cribratge de la depressió major en l’adolescència és una de les iniciatives emmarcades en el Programa de Salut Infantil que Osakidetza ha començat a desplegar a la xarxa d’atenció primària. L’actualització d’aquest programa, iniciada el maig del 2020 i pilotada per un grup de 30 pediatres i infermeres de pediatria, va coincidir amb una preocupació creixent per la depressió en l’adolescència, un problema que s’ha agreujat durant la pandèmia.
Emilio Aparicio, pediatre d’atenció primària, ha estat l’encarregat de coordinar el Programa de Salut Infantil, i subratlla la necessitat d’afrontar aquesta tendència: “No es tracta de crear alarmisme, però és un tema a atendre i que no se’ns pot escapar de les mans. Es tracta que els professionals tinguin una actitud proactiva i una vigilància”.
La presidenta de la Societat de Psiquiatria Infantil de l’Associació Espanyola de Pediatria, Azucena Díez, posa en relleu el context dels últims dos anys: “Cal recordar que la depressió és un problema de salut molt important i que genera un gran impacte en totes les àrees de la vida. Els estudis elaborats des de la pandèmia suggereixen que s’ha multiplicat per 3-4 en adolescents els últims dos anys. Constitueix una de les principals causes d’incapacitat laboral, i quan la depressió apareix en edats més primerenques tendeix a recórrer al llarg de la vida”.
La depressió és, a més a més, la principal causa de suïcidi i, alhora, “el suïcidi representa la segona/tercera causa de mort en menors de 18 anys”, explica
Díez. “Per tant, el cribratge de depressió mitjançant qüestionaris senzills és una mesura molt oportuna. És important assenyalar que aquest cribratge ha d’anar associat amb un accés a mesures tant preventives com de tractament efectives”, indica.
En el cas concret del País Basc, el Programa de Salut Infantil es basa en referències internacionals en aquest àmbit i en la Guia de pràctica clínica sobre la depressió en la infantesa i l’adolescència publicada pel Ministeri de Sanitat. Aquest cribratge es farà únicament entre nens i adolescents de més de 12 anys, i estableix, en primer lloc, la necessitat d’observar trastorns que hi poden estar associats, des de l’ansietat fins a la fòbia social o l’abús de tòxics. A més a més, els professionals hauran de posar l’atenció en factors de risc associats, tant individuals (biològics i psicològics) com ambientals (familiars i socials).
En cas de dubte, podran plantejar un qüestionari amb dues preguntes relacionades amb l’interès o gaudi “fent les coses” i la sensació de “sentir-se desanimat, deprimit o sense esperança”. A partir d’allà, s’estudiaria la possibilitat de derivar els joves a centres de salut mental infantojuvenil.
Emilio Aparicio destaca l’avantatge que suposa per als professionals sanitaris conèixer “tot l’historial dels pacients des que neixen fins als 14 anys”. Així mateix, incideix que s’està treballant per reforçar el moment en què passen al metge de família amb la creació de grups de transició en l’adolescència i l’establiment d’un protocol perquè qualsevol problema es detecti des del primer moment.
Azucena Díez, per la seva part, subratlla que aquesta “detecció precoç” “minimitza les conseqüències” i, si escau, permet accedir a “tractaments efectius, tant psicoterapèutics com farmacològics”. ●
La Societat de Psiquiatria Infantil alerta de l’augment de casos de depressió des de la pandèmia