La Vanguardia (Català-1ª edició)
Le Pen sortiria del comandament integrat de l’OTAN i continuaria a la UE
La candidata a l’Elisi veu “irreconciliables” les estratègies de França i Alemanya
La victòria de Marine Le Pen a les eleccions presidencials del 24 d’abril suposaria una ruptura amb la política internacional de França dels últims decennis en la relació amb l’OTAN i amb la Unió Europea, i especialment amb el seu fins ara soci preferent, Alemanya.
La candidata de l’extrema dreta va oferir una conferència de premsa a París en què va exposar la seva visió ultranacionalista, molt propera filosòficament a la d’America first de Donald Trump. Va malparlar del multilateralisme i va advocar per “una tornada al bilateralisme”, mentre prometia anteposar sempre els interessos de França –tal com ella els entén– a qualsevol altra consideració.
La líder del Reagrupament Nacional (RN, ex Front Nacional) va reiterar que, si guanya, traurà França del comandament militar integrat de l’OTAN. Aquest va ser l’estatus vigent entre el 1966 i el 2009. De Gaulle va prendre la decisió de sortir-ne, en plena guerra freda, i Nicolas Sarkozy la va revocar.
Le Pen va garantir, però, que França continuarà com a fidel aliat i respectarà el cèlebre article 5, que obliga a la defensa solidària entre els membres .
Respecte a la UE, va confirmar que ja no vol l’anomenat Frexit (sortida de França), sinó “reformar la UE des de l’interior”. De les seves paraules molt poc entusiastes cap a la UE es deriva que, si ella arriba a l’Elisi, hi haurà un debilitament substancial perquè té al·lèrgia a cedir sobirania i a diluir l’autoritat dels estats. París reforçaria el front euroescèptic en què ja militen Hongria i Polònia. La candidata va parlar amb poc dissimulada admiració del Brexit. Va dir que no ha estat el desastre que molts vaticinaven.
Le Pen va dedicar la part més contundent de la intervenció a les relacions amb Alemanya. Va assegurar que no guarda “cap hostilitat” envers el país veí, però les seves paraules suggerien molt poc afecte. Va criticar la submissió de Macron a Merkel els últims anys i va afirmar que els interessos estratègics de França i Alemanya són oposats i fins i tot ’“irreconciliables”, tant al terreny de la defensa com de l’energia. “No deixarem que Alemanya destrueixi la nostra indústria nuclear”, va advertir. A més de recordar que els dos països han agafat camins dispars en la qüestió atòmica, Le Pen va dir que pararà dos projectes de cooperació en defensa molt importants i en què estan en joc milers de milions d’euros i molta ocupació. Es tracta del Sistema de Combat Aeri del Futur (SCAF), en què participa Espanya, i del nou carro de combat franco-alemany. L’aspirant a l’Elisi va insistir que Alemanya, a l’hora de la veritat, no compra armes franceses, sinó les nord-americanes, com acaba de fer amb el caça F-35.
La posició davant Alemanya va ser tan agressiva que una periodista li va preguntar per què era molt més dura amb Berlín que amb Moscou. Le Pen ho va negar i va fer el seu gran somriure inoxidable.
Segons la candidata de l’RN, és millor parlar de “concert de les nacions” que de “comunitat internacional”. No és un matís menor. Indica un recel profund a tot el que sigui multilateralisme. Per ella, “França és una nació a part”. “No és una potència mitjana, sinó una gran potència que encara compta”, va afegir. “França no és
“França és una nació a part, una gran potència que encara compta”, diu la líder ultradretana
França sense la grandeur”, va proclamar. Al seu servei ha d’estar una diplomàcia a l’altura, discreta. “Restauraré la diplomàcia secreta, que és l’eficaç”, va anunciar.
Amb Rússia va ser molt suau. Es va mostrar a favor de lliurar armes defensives a Ucraïna, però no va fer judicis de valor. Al contrari, va recomanar que, quan el conflicte s’acabi “i es firmi un tractat de pau”, hi haurà d’haver “un acostament estratègic entre Rússia i l’OTAN”. Això serà en benefici de tothom, també dels Estats Units, ja que el pitjor seria una aliança econòmica i militar entre Moscou i Pequín.
Durant la roda de premsa, una activista es va aixecar per mostrar una pancarta, en forma de cor, amb la foto de Le Pen i Putin. El servei de seguretat la va treure de la sala arrossegant-la amb brutalitat. No va ser la millor imatge per a una líder política i un partit que proven des de fa anys de moderar el seu perfil.
Tampoc no ho va ser, de fet, el contingut de la roda de premsa. El programa de ruptura, brutal en molts àmbits, va quedar exposat davant el món. ●