La Fiscalia rebaixa de nou a tres milions la desviació de fons del procés

La Fiscalia, que va presentar ahir al Tribunal de Comptes la demanda per la responsabilitat comptable contra diversos líders independentistes, ha rebaixat “de manera considerable” la xifra dels fons presumptament desviats per al procés: de 9 milions d’euros a 3,4 milions.

En la demanda de 130 folis contra 35 excàrrecs de la Generalitat de Catalunya, a la qual ha tingut accés La Vanguardia, el ministeri públic diferencia dos procediments diferents amb dues actes de liquidació diferents. D’una banda, les despeses derivades per la preparació del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 i, de l’altra, la responsabilitat comptable relativa a l’acció exterior de Catalunya a través de les anomenades ambaixades catalanes i al Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, conegut com Diplocat.

Pel que fa a l’1-O, la Fiscalia reclama l’import total d’1.219.838,63 euros. Una xifra que queda molt per sota del que va fixar el Tribunal de Comptes a l’acta de liquidació provisional, en què s’estimaven unes despeses per 3.903.294,86 euros. Mentre que pel que fa al presumpte ús de fons per a l’acció exterior, l’import reclamat ara per la Fiscalia ascendeix a 2.209.503,8 euros, malgrat que la quantitat de la liquidació provisional –feta per la instructora del Tribunal de Comptes– era de 5.150.711,09 euros.

Segons ha precisat la Fiscalia, en el capítol de l’acció exterior s’inclou tant els viatges fets per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers del Govern com les despeses efectuades per les diferents delegacions a l’estranger i les diverses activitats del Diplocat, tant les destinades a promocionar el procés sobiranista com una altra sèrie de despeses.

I a què es deu aquesta disminució tan “considerable”, com la qualifica la mateixa Fiscalia? Segons el ministeri públic, la demanda respecta i aplica un

argumentat que no era un polític innocent. Al contrari, no es refiava dels nazis, però creia que el seu exèrcit no estava prou preparat per respondre amb garanties. A Munic pretenia guanyar temps.

A Ucraïna, per fàcil que sigui resseguir a l’hemeroteca les intencions de Putin des de fa més de dos anys, s’ha caminat just en direcció contrària a la contenció. L’OTAN ha donat peixet a la integració ucraïnesa i Zelenski ha confós el desitjable amb el possible. Quan acabi aquesta guerra, el seu país no en podrà formar part. El president també ha passat de mostrar-se reticent amb el protocol de Minsk i a concedir l’autonomia a Donetsk i Lugansk a expressar que “la nostra terra és important, però en darrera instància només és territori”. És probable que perdi ambdues regions.

El president-actor es dirigeix ara en samarreta als parlaments mundials amb referències de llocs comuns de les respectives històries –Pearl Harbour, l’11-S, l’Holocaust, Gernika...– del nivell d’un estudiant de batxillerat per trobar complicitat en les poblacions locals. Els únics responsables de la guerra són Putin i el seu nucli dirigent. Els europeus hem de fer costat als ucraïnesos que en són víctimes i els russos que en pateixen la dictadura. Però

Traslladar una mirada acrítica i simple de Zelenski banalitza el que ha de ser un líder

traslladar a l’opinió pública una mirada acrítica i simple de Zelenski banalitza el que ha de ser un líder i, com a mínim, a Catalunya i Espanya no ens ho podem permetre. Durant la nostra particular dècada prodigiosa massa corda hem donat a lideratges sense profunditat i equivocats.