La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’ombra de l’elefant
Es compleixen 10 anys de l’accident del rei Joan Carles a Botsuana
Alguna cosa li havia passat al rei Joan Carles, a qui es va trobar a faltar a l’hospital on el seu net Felipe de Marichalar es recuperava d’un accident amb una escopeta de caça, tenint en compte l’evident nerviosisme que es vivia a la Zarzuela durant el 13 d’abril del 2012. La solució al misteri es va demorar unes quantes hores. L’endemà, el 14 d’abril, es va informar que el llavors Rei havia estat operat del maluc després de patir una caiguda mentre era de viatge privat a Botsuana. Una dècada després el protagonista està autoexiliat a Abu Dhabi, en espera d’una tornada temporal a Espanya que no acaba d’arribar, i la dona que el va acompanyar en aquell fatídic viatge, Corina Larsen, ha passat d’amiga entranyable a enemiga número u.
Mentrestant Joan Carles I, després de l’abdicació el 17 de juny del 2014, s’ha vist immers en una sèrie d’irregularitats econòmiques que han enfosquit la seva figura històrica i les innegables fites del seu regnat de gairebé 40 anys.
L’accident de Botsuana, amb safari d’elefants inclòs, va treure a la llum l’existència de la llavors autotitulada princesa Corinna Zu Sayn-Wittgenstein, que des del 2004 mantenia una relació sentimental amb el rei Joan Carles. Aquesta dona, mesos després, va aparèixer a les primeres pàgines del diari El Mundo i a la revista ¡Hola!, i va començar una operació de rentat d’imatge que encara continua activa.
Però no va ser l’evidència d’una relació extramatrimonial el que va anar minant la figura del rei Joan Carles, sinó les operacions econòmiques que
Eprimer van unir la parella i posteriorment la van enfrontar. L’accident de Botsuana va tenir com a conseqüència immediata el distanciament entre Corinna Larsen i el rei Joan Carles, que, conscient de l’impacte causat en l’opinió pública per tot el que va destapar l’incident, no va tenir més remei que fer un mea culpa. Sortint de l’hospital, cinc dies després de ser operat, va pronunciar una frase que, per primera vegada, va evidenciar la seva debilitat: “Ho sento molt, m’he equivocat; no tornarà a passar”. Va ser un intent de recuperar la confiança dels ciutadans, que, atònits, anirien descobrint mes a mes, en un degoteig que encara continua, més esquerdes entorn de la seva figura.
L’abdicació del rei Joan Carles i la consegüent proclamació del rei Felip va donar pas a una nova etapa. Durant uns anys semblava que l’ombra de Botsuana i de Corinna Larsen es desdibuixava, però l’aparició en escena de l’excomissari José Manuel Villarejo, expert ordidor de fosques operacions des de les encara més fosques clavegueres de l’Estat, va tornar a avivar la polèmica. Villarejo va enregistrar unes converses en què Corinna Larsen comprometia el rei Joan Carles en una trama de fundacions i donacions no declarades. Es va saber, per boca de l’antiga amant, que el rei Joan Carles havia rebut, com a regal del seu homònim saudita, una donació de cent milions de dòlars, dels quals bona part, fins a l’equivalent a 65 milions d’euros, van anar a parar, com a regal, a Corinna Larsen. L’origen d’aquests diners, més l’existència d’unes fundacions opaques, va acabar sent investigat pel