La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’assetjament de dones que avortaran ja és delicte
Les clíniques preferirien zones de seguretat al seu voltant
produïda als testicles i que afecta moltes funcions en l’organisme de l’home. “I s’ha vist que no és el mateix controlar la producció mensual d’un òvul en la dona que la producció diària de milions d’espermatozoides (una mitjana de 40 milions) en l’home, la qualitat, la mobilitat, assegurar que cap no arribi a l’òvul per fecundar-lo”, subratlla l’andròleg Josep Maria Pomerol, de l’Institut d’Andrologia i Medicina Sexual de Barcelona.
Quins riscos són acceptables? La píndola femenina pot augmentar el risc cardiovascular o de càncer, entre altres efectes adversos, més grans quan es va aprovar el 1960 i es va començar a utilitzar massivament. “Els riscos es van considerar acceptables davant els avantatges; en canvi, com que l’home no es queda embarassat, segurament pocs acceptarien riscos. Per això, quan n’han sorgit en estudis, ja no han avançat”, reconeix José Gutiérrez Alés, president de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC) i ginecòleg durant dècades a l’hospital Virgen Macarena de Sevilla.
La dona se"n re#iaria?
Sense entrar en consideracions d’igualtat i feministes, la dona necessita que la píndola sigui fiable. Es quedaria tranquil·la si l’home li diu que la pren i no hi ha risc d’embaràs indesitjat en la relació sexual? Segurament no en molts casos, sobretot en relacions no estables; l’ús de la píndola per ell no l’alliberaria de recórrer a algun anticonceptiu, reflexiona Gutiérrez.
El president de la SEC creu que, malgrat tot, si hi hagués una píndola segura i eficaç, “seria un avenç importantíssim i molts homes la prendrien”. Afirma que “la seva preocupació, la seva càrrega emocional davant el risc d’un embaràs no desitjat, no és òbviament igual que la de la dona, però molts la tenen, i no disposen de més mètodes per responsabilitzar-se de la seva contracepció que el preservatiu i la vasectomia”.
“De tota manera –recorda–, en molts casos, com en relacions esporàdiques, la píndola tampoc no és el millor anticonceptiu per a homes ni dones: evitarà un embaràs no desitjat, però no malalties de transmissió sexual. Per això, es recomana utilitzar el preservatiu”.
$oc es#or% de la ind&stria' Corral i Pomerol tenen més dubtes que la píndola masculina, si n’hi hagués una, de segura i eficaç, tingués un ús massiu. Creuen que seria limitat. “La societat no s’ha tret de sobre el masclisme encara, i això influiria en l’acceptació que podria tenir”, opina Corral. “A les consultes mèdiques no hi arriben gaires homes per demanar algun sistema contraceptiu que no siguin el preservatiu o la vasectomia”, diu Pomerol.
Davant els obstacles científics i la falta de confiança que un fàrmac així fos àmpliament consumit, la píndola masculina no ha estat una prioritat per a la indústria farmacèutica, almenys des de fa anys, i això malgrat que la femenina hagi tingut un gran impacte social i hagi estat un negoci molt lucratiu (potser per això tampoc no li interessa diversificar el mercat).
“Segurament han fet més esforç per aconseguir-la els grups investigadors que la indústria”, admet Pomerol. L’equip de Minnesota, per exemple, ha creat empresa, una start-up, per desenvolupar el seu fàrmac.
Estalviaria vasectomies
Corral creu que el perfil d’usuari d’una potencial píndola podria ser, sobretot, aquell que ara recorre a la vasectomia: homes sense parella molt convençuts que no volen fills o, sobretot, homes amb parella que ja no volen més fills o en què la dona no pot (o no vol) utilitzar mètodes anticonceptius.
Una píndola masculina podria estalviar vasectomies, reconeix Corral. Encara que avui tenen poques contraindicacions, són reversibles, i en la majoria dels casos es recupera la fertilitat –en un 70% o més si es va fer a tot es
Que no utilitzi una via hormonal fa l’estudi prometedor, però s’haurà de provar en humans
Com que l’home no es queda embarassat, és més complicat que accepti efectes adversos
tirar fa deu anys, precisa Pomerol–, molts homes són reticents a aquesta cirurgia. Fins i tot n’hi ha que se sotmeten a fecundació in vitro abans que revertir la vasectomia.
El camí s’haurà d’anar desbrossant de més obstacles. Fins ara, el que ha funcionat en animals o com a prototip no ha arribat a assajar-se en humans o no ha obtingut els mateixos resultats. No han prosperat opcions que han volgut obstruir les vies seminals o alterar la producció d’espermatozoides amb ultrasons o amb una injecció mensual o setmanal.
Caldrà veure si l’anticonceptiu en què treballen a Minnesota és eficaç en humans, si realment frena la producció d’espermatozoides sense afectar la testosterona (tots dos es produeixen als testicles), alterar el desig sexual i causar altres efectes secundaris. Veure, si més no, si es pot convertir en una simple píndola. ●
ra, perquè s’ha canviat de roba, però la seva única percepció com a dintri és que viu a l’empresa. La gran paradoxa és que la desconnexió que proporciona l’implant cerebral evita que l’empleat pugui desconnectar de la feina.
L’altra part de la personalitat de cada treballador, la que viu fora, anomenada fori, és més còmoda. Des de l’exterior, gairebé ningú no es preocupa per la tasca que té a l’empresa. Hi ha qui utilitza aquesta desconnexió com una manera de fugir de la realitat mentre treballa, però en aquest cas ho ha de fer també a la vida privada, i en aquest cas utilitza una altra escapatòria: l’alcohol.
Així doncs, quan algú us pregunti pròximament per les vacances d’aquests dies, eviteu el tòpic que us han servit “per desconnectar”. Separación ens ensenya que la desconnexió de nosaltres mateixos no només és impossible, també seria un desastre.
A (gairebé) ningú li agrada que li truquin o li enviïn un missatge de la feina per resoldre alguna cosa quan està de descans, però tenim un jo complet, amb els nostres records i la nostra personalitat, que portem a tot arreu. Això és el que ens fa enriquir tot el que fem, ja sigui a la nostra vida personal o a la feina: ser nosaltres mateixos encara que mantinguem ocults a una banda i l’altra alguns aspectes de quan som dintris o
La desconnexió de nosaltres mateixos no només és impossible: seria un desastre
foris.
La gran lliçó de Separación és que la tecnologia no s’ha d’aplicar només pel fet que existeixi. Ha de tenir una finalitat compatible amb el que som com a persones; de manera que no penso desconnectar, encara que un dia inventin l’implant.