La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els veïns del carrer València trigaran mesos a tornar
La policia científica no té fàcil trobar indicis que revelin la intencionalitat en l’explosió del bar
En bosses d’escombraries, sense gaire temps per pensar el que necessitaven realment o no, ni per a quant de temps, les famílies desallotjades del número 73 del carrer València van tornar uns minuts ahir a casa seva, acompanyades pels bombers. Després d’una segona nit fora de casa, una altra vegada sense dormir, perquè la por del que podria haver passat els ha sortit de cop, les cares dels afectats reflectien clarament ahir l’ensurt que van viure la matinada en què el bar Champi va explotar i va convertir el bloc en una torxa de foc.
La finca està clausurada. Els Bombers de Barcelona, que dilluns a la matinada van fer una actuació de manual per evitar que l’incendi es propagués a altres edificis, van apuntalar les zones més sensibles de l’edifici i van clausurar l’entrada amb la prohibició de l’accés.
L’entrada es va fer perquè les famílies poguessin recollir les quatre coses que necessiten per a Setmana Santa. Després de festes els van prometre que els tornarien a deixar accedir-hi perquè puguin endur-se’n més estris, perquè l’estada fora de les seves llars serà “molt llarga”.
Linda Lamce i el seu marit van entrar uns segons amb una bossa d’escombraries. “No tinc gaire clar què he agafat”. Sí que recorda que va buidar la nevera i que casa seva, al primer pis, està bé. “No podré agrair-ho mai suficient a la telefonista de Securitas que em va indicar el que havia de fer”. Ho explico. Després de l’explosió al bar, va saltar l’alarma al pis d’aquesta dona. Va telefonar a la tècnica de la central d’alarmes i la Linda li va explicar que hi havia hagut una explosió, que veia flames des del balcó, però que no sortiria de casa sense els seus dos gats. Quan va trobar als seus animals el forat de l’escala, tant de baixada com de pujada, era intransitable pel fum i el foc. A l’altra banda del telèfon, l’operadora li va dir que omplís les ranures de la porta amb tovalloles molles. Que ho tanqués tot i, si la façana no estava afectada per les flames, que hi esperés l’arribada dels bombers. I això va fer. Esperar fins que va ser rescatada amb la cistella de l’escala del servei d’extinció.
D’altres veïns no van tenir tanta sort. Iliana Garcimarrero tenia ahir les mans pintades de negre i aquella olor agre i intensa tan característica que s’enganxa a la roba, a la pell i als cabells de la gent que visita un edifici acabat de cremar. És una olor molt particular que està molt de temps a anarse’n. El foc es va colar al pis de la presidenta de la comunitat de veïns per la porta principal. Va destruir completament el rebedor, el passadís i les primeres dues habitacions. No va tenir temps de recollir roba, ni estris, només els telèfons que s’hi havien deixat, els ordinadors i la col·lecció de dibui
La titular del local sinistrat continua a l’hospital custodiada i serà la jutgessa qui decideixi com declara
xos de la seva filla Laia, dissenyadora gràfica.
El que sabien ahir les famílies desallotjades és que, almenys durant un mes, no hi podran accedir per començar les obres de reconstrucció dels pisos més afectats. I que, per tant, han de buscar allotjaments alternatius per a una llarga estada.
En un altre escenari, al dels laboratoris de la policia científica dels Mossos d’Esquadra, ahir continuaven treballant a la recerca d’indicis que certifiquin si l’explosió va ser intencionada. D’aquest informe i del que digui dependrà l’actuació posterior dels mossos d’investigació de l’Eixample. La dona titular del bar, i a qui els veïns responsabilitzen de l’explosió, continuava ahir hospitalitzada i amb custòdia policial. És probable que aquests informes no puguin determinar si hi va haver intencionalitat en la detonació de gas, perquè l’escenari en què van treballar primer els bombers i després els mossos va quedar totalment destruït. En aquest cas, serà el jutge qui determini què cal fer amb la dona, si se l’interroga, i en qualitat de què. Aquestes últimes 48 hores, ningú no s’ha interessat per ella a l’hospital. Ni ella no ha demanat poder veure ni trucar a ningú. ●