La junta de directors d’escola s’elegirà per discriminació positiva envers les dones

La Conselleria d’Educació ha establert un mecanisme per impulsar la participació de les dones a les Juntes de Directors de centres educatius, els òrgans de consulta i participació de les direccions de les escoles i els instituts públics dins del departament.

En una ordre publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) de dimarts passat, Educació argumenta que en totes les etapes educatives es detecta una majoria ostensible de dones a la plantilla docent. També és superior, tot i que en menys proporció, el nombre de dones directores de centres educatius. “Aquesta insuficient representació posa de manifest que l’accés a la direcció dels centres és més dificultós per a les dones que per als homes, tot i que elles són significativament majoritàries al sector”, indica l’ordre que regula una representació a les juntes “majoritàriament femenina o, com a mínim, paritària”.

Per això, modifica el sistema d’elecció de la junta, fixant l’obligació de fer dues llistes de candidatures, una de directors i una altra de directores, i s’hauran d’elegir noms de manera alterna, per garantir una representació “igual o superior” de dones.

Així mateix, en el moment de presentar candidatures, es tancarà el procés quan les llistes dels dos sexes tinguin el nombre suficient de candidatures, o, com a mínim, la llista de candidatures de directores.

La comissió permanent de la junta central també observarà, com a mínim, la paritat entre les direccions representants de cada territori.

D’altra banda, l’Associació de Directors i Directores d’IES País Valencià (ADIES-PV) va recomanar ahir augmentar la presència d’educadors a les escoles i instituts i limitar l’ús del mòbil al pati per evitar o reduir l’assetjament escolar. El seu president, Antoni González, va expressar, en una compareixença a la comissió d’estudi de les Corts Valencianes sobre l’assetjament escolar, que el percentatge de casos d’autolesions i intents de suïcidi s’ha multiplicat per dos o per tres respecte a cursos anteriors.

González va defensar la importància de detectar com més aviat millor els casos d’assetjament escolar, que solen tenir lloc normalment entre l’alumnat que es troba “en procés d’entrada a l’adolescència”, malgrat que durant l’última dècada s’han començat a detectar casos també en alumnat de cinquè i sisè de primària. Després de destacar que l’assetjament escolar “no és un episodi esporàdic sinó persistent”, ha reconegut que és una qüestió difícil de detectar, ja que normalment “passa en llocs on no hi ha adults supervisant”, fins i tot fora del centre i de l’horari lectiu, tot i que les conseqüències “també aterren als centres” i es duen a terme intervencions, cosa que implica “un gran esforç” per part dels docents. “Ens esgotem”, va reconèixer González. ●