Del cas Friedman al cas Bárcenas

Advocat, polític, escriptor, Jorge Trías Sagnier ha estat un barceloní polifacètic que portava el seu talent pel món amb elegància de dandi i una simpatia irresistible. Afectat des de feia anys d’una fibrosi, va patir la covid, i no va poder superar les complicacions posteriors.

Fill del polític Carlos Trías Bertran, regidor barceloní i procurador en corts, i de María Teresa Sagnier, va ser el quart d’un notable grup de vuit germans que inclou Eugenio, filòsof (el més gran), i Carlos, escriptor, que van morir fa anys, així com Miguel, advocat en actiu.

Es tractava, doncs, d’una família amb vocació per la vida pública, les lleis i les lletres, i Jorge es va capbussar molt aviat en totes aquestes direccions. Els anys de la transició va participar en iniciatives centristes com el grup Tácito i va ser l’artífex de la visita el març del 1975 dels prínceps Joan Carles i Sofia a Josep Pla al seu mas empordanès; l’escriptor va quedar encantat de l’experiència. També va tenir part en l’organització de la gran manifestació de l’Onze de Setembre a Sant Boi. Ja en democràcia, va apostar per la Lliga de Catalunya, que no va funcionar; es va acostar a Centristes de Catalunya, però el panorama polític no va evolucionar en un sentit que l’estimulés, i va passar a desenvolupar la seva activitat professional a Madrid.

Bon amic de Marcelino Oreja i de Landelino Lavilla, va treballar com a assessor del Ministeri de Justícia en moments convulsos; en un assaig que ha quedat inèdit, Trías recordava l’impacte que va provocar l’assassinat pels Grapo ÀLEX

del seu company el director d’Institucions Penitenciàries Jesús Haddad. Entre altres activitats, va redactar en aquesta etapa un llibret divulgatiu de la llei General Penitenciària, amb citacions de Wilde, Dante, Foucault, Victoria Kent i Concepción Arenal, que va tenir àmplia difusió.

El 1984 va obrir despatx a la capital. Va ser un advocat de relleu. Entre els seus casos més cèlebres va defensar la causa de Violeta Friedman, supervivent d’Auschwitz, contra l’exgeneral de les SS belgues Léon Degrelle, que en unes declaracions havia negat l’existència dels camps de concentració. La demanda va arribar al Tribunal Constitucional, que va proclamar el seu dret a l’honor, en sentència històrica que va donar peu a la reforma del Codi Penal. La Federació de Comunitats Jueves espanyoles ha lamentat la pèrdua de l’advocat, “gran amic del poble jueu” per aquesta i altres iniciatives.

El 1995 es va incorporar al Partit Popular català amb José María Aznar amb la idea de portarlo cap al centre perquè “la idea de Catalunya plural integrada en una Espanya gran em sembla més atractiva que, i ho dic amb tots els respectes, la Catalunya petita que defensa CiU”. Entre el 1996 i el 2000 va ser diputat del PP al Congrés. Va mantenir després el contacte amb figures importants del partit, com Luis Bárcenas, amb qui va escalar algunes muntanyes a Àsia. Aquesta i altres relacions van entrar en crisi quan Trías va publicar a El País, el gener del 2013, un article en què explicava que al PP s’hi movia diner negre. Unes setmanes després va fotocopiar i va filtrar al mateix diari els anomenats papers de Bárcenas. Aquella denúncia, que va ser clau en el cas Gürtel, li va passar una dura factura: clients i amics li van girar l’esquena i va haver de tancar despatx i tornar a Barcelona, peripècia que ha explicat al seu llibre El baile de la corrupción.

Es va reintegrar a la seva ciutat natal, als dinars al Giardinetto i a les sessions al cinema Boliche, amb les seves germanes o amb la seva parella, Tatiana Garí. Monàrquic, catòlic, era un conservador-liberal molt il·lustrat. Autor del poemari Desde la incertidumbre, col·laborador des de la seva joventut en diferents mitjans, entre els quals La Vanguardia,

Va ser l’artífex de la visita dels prínceps Joan Carles i Sofia a Josep Pla al seu mas el 1975

l’ABC i últimament El Cultural, els últims temps a través del grup de WhatsApp “Mis queridos amigos”, amb més d’un centenar d’integrants, generava un ric debat cultural, jurídic i polític. Sobreviuen a Jorge les seves filles, Georgina, Eugenia i Carlota. ●

Zig Zag Plató, 13

Llibreria Áncora & Delfín Diagonal, 564

Astoria París 193

GARCIA