La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Centro Botín presenta la primera gran mostra d’Ellen Gallagher a Espanya
Raça, ecologia, metamorfosi i resiliència es fonen en les seves pintures i instal·lacions
Una carretera interestatal, a Nova Orleans, que travessa la vida dels aiguamolls més grans del país i que, alhora, desplaça comunitats negres que han de resistir i reapropiar-se dels espais. Un oceà, l’Atlàntic, amb una superfície per on circula durant segles el comerç d’esclaus i amb unes profunditats d’on sorgeixen comunitats inesperades en què un cadàver de balena pot ser font d’energia inesgotable, devorat per crancs carronyers, peixos i cargols i, una vegada descarnat, pot acabar poblat per misteriosos cucs menjadors d’ossos, els Osedax, amb unes larves que adapten el sexe a les circumstàncies. Raça i identitat, criatures marines i antropocè –el món actual en què els humans han canviat el clima–, la metamorfosi i adaptació contínues de la vida, mitologia i molta resiliència s’uneixen al Centro Botín de Santander en la primera gran mostra a Espanya de l’afroamericana Ellen Gallagher (Rhode Island, 1965), una de les grans artistes dels Estats Units dels últims 25 anys. I que amb el seu company, Edgar Cleijne, protagonitza A law... A blueprint... A scale... fins a l’11 de setembre.
El títol de la mostra significa Llei... Projecte... Escala... i és un vers de Sun Ra, el músic experimental de jazz i activista afroamericà que va inspirar Malcolm X i que té un tema, Nuclear war, que s’emet en bucle en una de les instal·lacions, una caixa amb unes parets on es projecten formes orgàniques abstractes i al centre hi ha el cap de Kennedy, que va impulsar l’home a la Lluna i va llançar armes nuclears a l’espai. És una de les tres instal·lacions immersives –les altres aborden els efectes de la interestatal de Nova Orleans i el món dels Osedax– d’una mostra on les obres s’han seleccionat, explica la comissària, Bárbara Rodríguez Muñoz, pensant en el diàleg que manté el Botín amb l’oceà Atlàntic que mira.
Una mostra on brilla la pintura de Gallagher –ahir sorprenentment no es va presentar a la roda de premsa perquè estava “molt cansada”– en múltiples formats i materials. De les belles aquarel·les de Watery ecstatic, plenes de criatures marines fantàstiques i biomorfes, a les poderoses Black paintings, en què sota una superfície negra esmaltada que evoca el petroli i l’explotació colonial s’hi entreveuen animals marins i figures de les portades de revistes destinades a la comunitat negra, com Ebony. I amb anuncis de bellesa d’aquestes revistes des dels anys trenta fins als setanta crea DeLuxe, una potent instal·lació de 60 gravats i serigrafies en què manipula els anuncis i les promeses d’integració a través de productes de bellesa que domen els cabells “tant és com estigui de crespat”: encasqueta a les figures dels anuncis perruques de jutge anglès i fins i tot els cobreix la cara amb mascaretes per a la “mala pell”. ●