Espetec verdià

Rèquiem, de Giuse e e di

i d Pa au de a Mús a (10/IV/2022*

Quan el novembre del 1868 va morir a París, cobert de glòria, el gran compositor italià Gioachino Rossini, a 76 anys d’edat, el seu immens prestigi va motivar que Giuseppe Verdi, l’únic que restava viu d’aquella generació, decidís dedicar-li una missa de rèquiem. No era sols una qüestió d’homenatge a qui aleshores es veia com el més gran del segle XIX, sinó que era la passió nacionalista que havia impulsat el Risorgimento en aquells anys en què ja s’albirava la unificació italiana que acabaria arribant amb la caiguda de Roma (1870). Verdi es va esforçar a crear un rèquiem col·lectiu, i hi va treballar amb entusiasme, però pocs anys després va morir el poeta nacionalista Alessandro Manzoni, i aquí va ser quan Verdi va decidir dur a terme el rèquiem projectat.

Aquest diumenge de Rams ens ha dut la grata sorpresa d’una interpretació brillant, intensa, d’aquesta obra. Agraït amb la tasca del director Xavier Puig al capdavant de l’Orquestra Simfònica del Vallès (en algun moment potser un pèl massa ràpida) i la conjunció de les entitats corals que van fer vibrar la sala d’una manera que el públic recordarà molt de temps. Tot això amanit amb la participació esplèndida del quartet vocal d’artistes acreditats des de fa temps a les temporades d’Òpera Catalunya. Assenyalem per damunt de tot la magnífica vocalitat verdiana –quasi wagneriana– de la soprano de Jerez Maribel Ortega, que es va enfilar en les regions sonores més impactants. Valent i segur el tenor Albert Casals, mòrbida i elegant la mezzo Laura Vila, i sonor i prometedor el jove baix Gerard Farreras en una obra de difícil resolució. ●