La Vanguardia (Català-1ª edició)
Korda sorprèn Alcaraz
L’espanyol perd en tres sets contra el nord-americà (7-6 (2), 6-7 (5) i 6-3) en l’estrena a Montecarlo després d’una batalla de tres hores marcada pel vent
Venia llançat, guanyada a pols a Miami la condició de nou fenomen del tennis amb només 18 anys, però al Masters 1000 de Montecarlo va iniciar amb mal peu el camí a la terra. Després de tres hores de batalla amb vaivens constants, d’alternatives al marcador, Carlos Alcaraz va perdre en tres sets (7-6 (2), 6-7 (5) i 6-3) davant un resilient Sebastian Korda, més regular en els moments decisius en una pista Rainier III castigada una altra vegada pel vent. Les ratxes d’aire van deslluir el talent dels dos joves, més erràtics que habitualment. “Estic decebut amb mi. Només és una derrota, no la mort. El primer partit en terra sempre és dur i les condicions han estat difícils amb el vent”, va analitzar Alcaraz, que ja pensa en la següent cita al Trofeu Comte de Godó. Per la seva part, el nord-americà, fill de l’extennista Petr Korda, es va venjar de la final perduda davant l’espanyol al torneig de la Next Gen del 2021 i va demostrar que pot ser un referent de la seva generació.
Korda es va adaptar millor a la terra que l’espanyol, encara amb el modus operandi de la pista ràpida. A l’argila la seva dreta, frenada a més pel vent, no va ser nociva davant un jugador molt incòmo
de que va frenar el seu ímpetu. Alcaraz és un remolí amb molts recursos que juga a mil revolucions, sempre recolzat en la potència dels cops i la rapidesa. Tot i això, li va faltar més paciència, virtut ineludible a la terra monegasca que va aplicar d’inici Korda des del fons. L’americà va fer el primer trencament i va mantenir la calma davant la reacció del murcià, que li va tornar el break i va servir dues vegades per guanyar el primer parcial. El d’El Palmar va confirmar les males sensacions en el tie-break, on Korda, més deixat anar, va segellar el set amb una gran deixada.
Semblava que Alcaraz mostrava la millor versió al segon parcial amb tres jocs seguits. Un miratge. Korda va demostrar llavors que és un gran restador, com ja es va veure davant Nadal a Indian
Wells, i va igualar el partit. La tensió va dominar el bon joc, eclipsat per un enemic comú: el vent, sobretot en el servei. Era més fàcil guanyar un joc restant. En comptades ocasions, amb una deixada, un passing o un cop des del fons, el públic va tenir motius per exaltarse. Els intercanvis, que solen ser llargs a terra, es tallaven abruptament amb errors, no amb guanyadors. Després de desaprofitar Alcaraz tres pilotes de set, la mort sobtada va tornar a dictar sentència, aquesta vegada a favor de l’espanyol amb una dreta a la línia.
Va tornar a avançar-se el murcià al tercer set. Korda, mentalment molt fort, va recuperar la diferència i al vuitè joc, el de l’últim break, va provocar la rendició d’un Alcaraz fatigat. La seva dreta, que és la seva millor arma, va ser part de la seva derrota, imprecisa i inoportuna quan es necessitava solidesa. Korda va tancar el partit amb el servei i va frenar el fenomen Alcaraz, que vol tornar a lluir al Godó.
A diferència del murcià, Albert Ramos va passar a vuitens després de fer fora Norrie (6-4, 2-6 i 6-4) i Pablo Carreño es va aprofitar de la retirada de Bublik al tercer set. Amb Davidovich, botxí de Djokovic, el català i l’asturià són els únics representants espanyols després de caure també Pedro Martínez contra Hurkacz. ●
“Només és una derrota, no la mort; el primer partit en terra sempre és dur”, va dir el murcià