La Vanguardia (Català-1ª edició)
Alemanya cauria en forta recessió en cas d’embargament al gas i petroli rus
Els instituts econòmics alemanys creuen que la factura seria de 220.000 milions
“L’economia alemanya navega per aigües difícils”, segons adverteix l’Institut IFO de Munic.
“No hi ha cap bona notícia per poder anunciar”, va recalcar Stefan Kooths, vicepresident de l’Institut d’Economia Mundial de Kiel (IfW Kiel).
Els economistes més acreditats d’Alemanya han començat a engegar les alarmes. L’advertència va arribar ahir des de diversos instituts econòmics: l’IFO de Munic, el DIW de Berlín, l’IfW de Kiel, l’IWH de Halle i l’RWI d’Essen.
Les reticències de Berlín a tallar els seus lligams energètics amb Rússia ara s’entenen millor. Perquè, segons els seus estudis, Alemanya cauria en una “forta recessió” en el cas d’implementar-se a curt termini un embargament al gas i el petroli procedents de Rússia.
L’impacte seria d’uns 220.000 milions d’euros aquest any i el vinent, cosa que equival a un 6,5% de la riquesa alemanya.
Una interrupció sobtada dels subministraments energètics russos —a l’escenari advers— frenaria el creixement econòmic d’Alemanya a un 1,9% aquest any i provocaria una contracció d’un 2,2% el 2023. En concret, el punt més baix es tocaria al segon trimestre de l’any vinent, amb una caiguda de l’activitat econòmica d’un 5%.
Però, si fins i tot es mantingués l’statu quo, els instituts alemanys revisen a la baixa les seves estimacions per a aquest any, a causa dels efectes de la guerra. El conflicte a Ucraïna ja passa factura, perquè entre altres coses s’està pagant el gas més car i la inflació galopa. Els organismes van retallar a un 2,7% la seva previsió per al creixement del producte interior brut (PIB) d’Alemanya el 2022, davant un 4,8% estimat a la tardor, és a dir, més de dos punts a la baixa. En canvi, van millorar l’estimació per al 2023 fins a un 3,1% des d’un 1,9%, tret que la situació geopolítica fes una volta inesperada.
Berlín, que abans de la guerra comprava més de la meitat del gas a Rússia, ja n’ha reduït el percentatge a un 40%, amb la intensificació dels esforços per trobar alternatives i accelerar-ne la conversió a les energies renovables. Però, si tot va bé, Alemanya no espera poder prescindir del gas rus abans de mitjans del 2024.
El preu que caldrà pagar per la transformació del model energètic serà alt, “fins i tot després que la situació militar i política s’hagi tornat a calmar”, van dir els instituts. Això “significa que no hi haurà futur per a tots els models de negoci que han estat rendibles a Alemanya al passat”, va advertir Stefan Kooths. Per posar un exemple, el gegant químic BASF va admetre que hauria d’aturar la producció a Alemanya si el gas rus deixés de fluir sobtadament a partir dels gasoductes.
Energia a banda, en el present més immediat la llosa que està frenant l’economia alemanya (en particular el consum i la inversió) té nom propi: inflació. Els cinc instituts alemanys van revisar a l’alça les seves previ
“No hi haurà futur per a tots els models de negoci que han estat rendibles en el passat”, diuen des de l’IfW
sions sobre el creixement dels preus, que assolirà el 2022 un 6,1%, la seva dada més gran en 40 anys, per moderar-se el 2023 a un 2,8%.
Segons Kooths, els ajuts a les famílies per compensar l’augment dels preus de l’energia, com ara les anunciades pel Govern d’Olaf Scholz, haurien de fer-se “de manera molt específica” i no generalitzada, per evitar efectes sobre la inflació. “El procés de recuperació s’està endarrerint novament. Per tant, el nivell de producció econòmica anterior a la crisi només s’assolirà al tercer trimestre ”, van estimar els instituts.
Al seu informe mensual, el Ministeri d’Economia alemany va dir que la guerra a Ucraïna “planteja riscos substancials” per a l’economia, però que és difícil quantificar-ne els efectes. “Depenen, en gran part, de la durada i la intensitat de la guerra”, va afegir. ●