La Vanguardia (Català-1ª edició)
Espardenyes amb segell europeu
Brussel·les vol donar denominació d’origen als productes artesans de la Unió
La ceràmica de la Bisbal i la de Sargadelos, les menorquines o les espardenyes aviat podrien estar una mica més protegides per la seva denominació d’origen, igual que el formatge feta o el cava. La Comissió Europea va presentar ahir una proposta per protegir la propietat intel·lectual de productes artesans, únics i específics de les regions europees.
La protecció de productes ja existeix en alguns països, entre els quals Espanya, però el que pretén la Comissió és donar-los el segell distintiu a tota la Unió Europea, perquè així els creadors no hagin de sol·licitar la seva protecció a cada un dels estats.
L’objectiu és que la nova mesura pugui entrar en vigor el 2024, i tindrà un segell que servirà perquè els consumidors sàpiguen que els productes estan fabricats en una regió europea específica amb un procés d’elaboració concret.
A més, Brussel·les considera que així es podrà protegir els artesans davant les falsificacions, ajudar-los a l’exportació (sobretot als Estats Units i la Xina) i preservar processos d’elaboració que els fa únics, així com mantenir els llocs de feina que generen. A més, des de la Comissió estimen que això també pot potenciar el turisme, amb viatgers que vagin als llocs de fabricació, sovint únics.
El sistema seria molt semblant al que ja hi ha als productes alimentaris i begudes, en què el formatge Camembert, el cava o el vi de La Rioja estan blindats per una denominació d’origen protegit. Brussel·les calcula que uns 800 productes en tota la Unió Europea podrien beneficiar-se de la mesura, entre els quals hi ha els ganivets d’Albacete o la tradició de cistells i sabates fetes de garballó, la palmera autòctona de Mallorca, i que amb prou feines es crea a dos petits pobles de l’illa, o la pell d’Ubrique. De fet, Espanya, juntament amb Itàlia, pot ser un dels països amb més potencial per rebre protecció, segons l’Executiu comunitari.
En l’àmbit europeu, podrien estar més protegits el cristall de Bohèmia, els coberts de Solingen, el teixit tweed de Donegal, la porcellana de Llemotges o els diamants d’Anvers. Molts d’ells coneguts arreu del món, però que, tot i això, manquen de protecció en l’àmbit europeu. “Europa té un patrimoni excepcional de productes artesanals i industrials de renom mundial. Ja va sent hora que els productors del sector es beneficiïn d’un nou dret de propietat intel·lectual, com el que existeix per als de productes alimentaris i vi, que permetrà augmentar la confiança en els seus productes i millorar la visibilitat amb la garantia de l’autenticitat i reputació”, va dir el comissari d’Indústria, Thierry Breton.
Per ser reconeguts com a indicació geogràfica protegida, els productes hauran de complir tres condicions: venir d’una regió o àrea específica, tenir una característica o reputació concreta atribuïble a l’origen i que almenys un dels passos en el procés de fabricació es dugui a terme al territori.
Els fabricants hauran de demanar protecció, primer, en l’àmbit nacional i, després, en l’àmbit europeu, a l’Oficina de Propietat Intel·lectual (EUIPO), que decidirà si els concedeix la indicació geogràfica protegida a tota la UE, cosa que permetrà als productors fer servir l’etiqueta europea. Una vegada que es tingui, i com passa ja amb els productes agroalimentaris, aquesta protecció també es defensaria en els acords comercials amb tercers països.
La proposta, que ara haurà de rebre el vistiplau de l’Eurocambra i dels estats membres, recull una de les principals demandes d’associacions de fabricants i regions. ●
El sistema de blindatge seria semblant al que ja es fa servir amb aliments o begudes, com el cava