De l’Hermitage a l’Heritage

Rússia és molt més gran, universal i generosa que Putin i els seus sequaços. I tornarà a ser-ho quan ells ja només siguin un mal moment en la seva història. Una mostra de la vocació europea que un dia va tenir Rússia és la fabulosa col·lecció de l’Hermitage que els tsars van atresorar a Sant Petersburg. Ernst Veen ens explica, entre els Casas del Cercle del Liceu, a cura de Pepe García Reyes, com va ser unjovemilitardel’OTANque participava entusiasta en maniobres per dissuadir l’URSS. En caure el mur va confraternitzar amb el gran Piotrovski, director de l’Hermitage, amb qui va pactar una altra seu –que no franquícia– del museu a Amsterdam i va obrir aquest art de totes les èpoques i geografies a set milions de visitants. Es digui Hermitage o ara, per culpa de Putin, Heritage d’Amsterdam... serà un triomf de la cultura sobre la guerra.

A mi em va convèncer veure com els nens russos sabien mirar un quadre: els havien ensenyat a apreciar l’art. I tot l’Hermitage sempre estava ple de nens. En això els professors russos ens treien avantatge.

Com va localitzar l’edifici a Amsterdam que seria la seu del museu?

Aquesta és la meva especialitat i és el més difícil quan es tracta d’erigir un centre cultural, perquè ha de ser una cruïlla d’història i futur que generi valor per a tothom. I jo la vaig trobar, després de quatre exposicions prèvies, el 1997 a l’Amstelhof...

Un edifici històric?

Havia estat un asil de gent gran i era perfecte per convertir-se en gran museu. Però el més important, el que converteix un edifici en museu, són els ciutadans. I Amsterdam va anar afegint-se, a poc a poc, al projecte.

L’omplien?

Dia a dia el nostre equip a Amsterdam i Sant Petersburg anava triant obres i emplaçaments i millorant l’edifici i la qualitat del que s’exposava amb cada exhibició.

Fins a la inauguració definitiva?

Va ser un procés llarg: la cessió de l’edifici el 2002; després, habilitar-lo fins al 2007, i a la fi, inaugurar-lo el 2009; i mentrestant, més de 600.000 visitants en deu exposicions. Miri aquest vídeo de la inauguració...

És vostè al costat de la reina?

Va ser una gran festa que, com tot el museu, va ser fruit d’un esforç privat i públic amb patrocinadors internacionals.

Donaven cap compensació pel fet de cedir obres a l’Hermitage de Sant Petersburg?

Un euro per cada entrada per a restauració de les obres que després ens cedeixen per exhibir. Tenim un contracte en vigor per 25 anys... Tant de bo la guerra no s’ho carregui!

Diuen que l’Hermitage d’Amsterdam podria acabar sent l’Heritage?

Seria un recurs que s’assaja.

Què aconsella als barcelonins?

Que tinguin somnis i cooperin per realitzarlos. Barcelona és capaç del millor quan pacta per aconseguir-ho.