La contentació

dia del poder militar per sostenir-se.

S’ha de recordar, per valorar la situació actual, que un sistema de democràcia representativa homologat i assentat com el vigent a Espanya –el règim del 78– és qüestionat per extremistes de tota mena, àdhuc per ministres i alts càrrecs del Govern espanyol actual, així com per la seva cohort de periodistes, per als quals la “legitimitat d’origen” ho justifica tot. Què s’ha de fer, en aquesta situació, per recuperar l’autori

Venen temps difícils: la democràcia necessitarà governs creïbles i estats forts

tat del Govern i la fortalesa de l’Estat? La primera idea que cal tenir en compte és que aquesta tasca només es podrà emprendre des del centre i per part d’aquelles forces polítiques que tenen vocació de centralitat, és a dir: que són moderades. La moderació –diu Claudio Magris– és aquella predisposició de l’ànim que ens fa adaptar les nostres idees a la realitat en lloc de forçar la realitat per acomodar-la a les nostres idees. Es fonamenta tant en el realisme com en l’absència de dogmes professats com veritats apriorístiques i absolutes.

I són aquestes forces polítiques moderades i amb voluntat de centralitat les que, després de pactar entre si les grans qüestions d’Estat, estaran en condicions de negar-se a acontentar els que no s’acontentaran mai, perquè no es volen acontentar, perquè ells van a la seva, perquè el que volen de veritat és debilitar l’Estat per assolir els seus objectius de constructivisme social o de secessió. Això no implica excloure de la dialèctica política aquestes forces, sinó tan sols impedir que alterin les bases constitucionals del sistema per procediments diferents als constitucionalment admesos. Res no és per sempre i tot es pot canviar, però cal fer-ho amb la llei com a marc, la política com a tasca i la paraula com a instrument.

Venen temps difícils: crisi econòmica, fractura social i agitació política. La democràcia necessitarà governs creïbles i estats forts. Polítics, en suma, que no estiguin disposats a acontentar a tothom per exigències tàctiques a curt termini. Polítics que sàpiguen dir que no als que no voldran acontentar-se mai. ●