Les noves muralles

L’operació de construcció de noves muralles d’accés a Barcelona ha revoltat els alcaldes de la regió metropolitana. Avui recollim a les pàgines anteriors el malestar d’aquestes ciutats, que pateixen les conseqüències de decisions preses unilateralment per Barcelona sobre les restriccions per accedir a la ciutat en vehicle privat sense oferir alternatives fiables i eficaces de transport públic. La regió metropolitana acull milions de persones que se senten menyspreades per la capital i que són moltes més de les que viuen a Barcelona. El govern barceloní, format per BComú i PSC, ha decidit actuar egoistament oblidant que les mesures que aplica afecten els ciutadans d’un àmbit més ampli. No cal recordar que aquests dos partits també governen en aquests municipis menyspreats.

Barcelona ha prescindit, una vegada més, de la seva capitalitat i ha pres la decisió de menystenir l’àrea metropolitana que porta el seu nom. Ho admet implícitament Antonio Poveda, vicepresident de l’AMB, quan reconeix que no ha participat en la gestió del projecte de bloqueig del trànsit al nou túnel de Glòries. Estem davant de l’enèsima constatació del fracàs metropolità i, per tant, de la Generalitat que assisteix com a convidat de pedra a aquest episodi de maltractament ciutadà, tot i que té la clau de la millora del transport públic i la competència en mobilitat.

Catalunya, com Espanya, s’ha configurat de manera radial a partir de la capital. Barcelona és

El menyspreu i la supèrbia de Barcelona cap a l’àrea metropolitana comença a passar factura política

el quilòmetre zero de carreteres, transports públics i innombrables serveis. Tot passa per la capital, encara que ni el destí ni l’origen del trajecte no sigui Barcelona. En aquest context, de la mateixa manera que ha sorgit amb força el moviment de l’Espanya perifèrica que lluita perquè les comunitats autònomes participin equitativament en totes les decisions que afecten el país, a Barcelona emergeix un fenomen semblant per trencar les servituds i problemes que provoca la radialitat de la capital catalana i la seva indiferència respecte a la regió metropolitana. Aquest moviment que va més enllà del govern de l’AMB es va constituir fa un any com a Associació de Municipis Arc Metropolità. De moment, el formen nou ciutats de la segona corona metropolitana, un àmbit que representa un 35% del PIB de Catalunya, que vol ser escoltat perquè se sent infrarepresentat en la presa de decisions i que exigeix participar en els projectes que afecten els ciutadans. “Catalunya és molt més que Barcelona”, afirma amb raó una de les alcaldesses fundadores del moviment.

Farien bé els partits polítics de posar-se d’acord en quin és el pla per gestionar aquesta realitat i l’actual desafecció territorial de conseqüències imprevisibles. I no serà per falta d’administracions superposades que governen el mateix territori (Ajuntaments, Consells Comarcals, AMB, Diputació i Generalitat). Està clar, els uns pels altres i la casa sense escombrar.