La Vanguardia (Català-1ª edició)
Le Pen amenaça Europa
El resultat de la segona volta d’aquest diumenge vinent a França pot ser un pur tràmit, amb la victòria que pronostiquen totes les enquestes d’Emmanuel Macron, o donar un desenllaç històric de conseqüències impredictibles amb la victòria de la candidata de la ultradreta, Marine Le Pen. La decisió que prenguin els electors francesos no només tindrà transcendència per al seu país, sinó que afectarà en gran mesura al futur de la Unió Europea. No serà una decisió tan crucial com el referèndum del Brexit que el 2016 va suposar la sortida del Regne Unit de la UE, atès que ara Le Pen no vol renunciar a l’euro com reivindicava en les anteriors eleccions presidencials del 2017, però si ella guanya aquest diumenge, intentarà modificar de dalt a baix tot el funcionament de la Unió.
El llarg i complex procés de construcció europea podria trontollar de manera amenaçadora si perd un dels pilars amb què se sustenta. Le Pen vol modificar les relacions dels països sobirans amb Brussel·les, que té unes institucions que funcionen d’una manera “antidemocràtica”, segons les seves pròpies paraules.
Europa dona, però també exigeix. I és fàcil recordar només les obligacions que suposa ser soci d’aquesta comunitat. Així, per exemple, la política agrícola comuna (PAC) sempre ha estat un maldecap per a tots els governs francesos a costa de les concessions que la seva agricultura ha hagut d’acceptar, i ara Le Pen provarà d’obtenir avantatge del descontentament existent al món rural. Criticar els “buròcrates” de Brussel·les sempre ha estat de franc, especialment en èpoques de crisi, com l’actual.
Amb tot, la victòria de Macron diumenge que ve és més que probable. El problema no és tant del present, sinó del futur immediat. La desfeta dels partits institucionalitzats de dreta (Els Republicans) i esquerra (socialistes) ha deixat Macron en solitari davant partits que, com la ultradreta de Le Pen, fugen del vell esperit europeista. Seria un error que cada país de la UE pretengués fer la guerra pel seu compte. Però la temptació és gran. D’aquí cinc anys veurem qui seran els finalistes de les eleccions franceses.