La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més armes per frenar Rússia
Els aliats d’Ucraïna augmenten el suport militar davant la batalla del Donbass
Al principi de la guerra, els aliats d’Ucraïna enviaven armament lleuger, cascos i material sanitari. Es discutia si era convenient enviar míssils terra-aire Stinger o antitancs, com els Jabelin. Fa setmanes, però, que aquestes armes entren a Ucraïna, amb sistemes de defensa antiaèria i obusos. Ningú no ho discuteix.
Ara, tot i això, Ucraïna insisteix que necessita molt més i els aliats semblen disposats a donar-li el que demana.
El president Joe Biden es va reunir dimarts amb els aliats i es va acordar augmentar el suport militar. En concret es preveu enviar helicòpters, canons de llarg abast, més míssils antiaeris, antitancs i antivaixells, vehicles cuirassats, carros de combat i drons armats. Cal veure si la llista inclourà avions d’atac a terra.
Fins ara, els aliats temien que Ucraïna utilitzés aquestes armes per atacar Rússia al seu propi territori. Es prenien seriosament les amenaces del Kremlin. El president Putin insisteix, per exemple, que els països que ajudin Ucraïna –que ja són una trentena– s’arrisquen a “conseqüències imprevisibles”.
Alemanya encara tem que aquest suport creixent expandeixi el conflicte. Considera perillós, per exemple, lliurar a Ucraïna el vehicle cuirassat Marder, un dels més avançats del món, essencial per a l’avanç de la infanteria i que, per tant, pot marcar les diferències al
Donbass.
Els Estats Units i altres aliats, però, han arribat a la conclusió que sense més suport Ucraïna no podrà contenir l’ofensiva russa al front de 480 quilòmetres que
Ucraïna rebrà helicòpters, canons, míssils, drons armats i vehicles cuirassats
va de Khàrkiv a Mariúpol. Aquí s’està combatent més en camp obert i, en conseqüència, es fan servir més míssils, drons i carros.
Fins ara, malgrat la intensitat dels combats, no hi ha hagut cap avanç o retrocés considerable.
Els ucraïnesos resisteixen un dia més a Mariúpol, d’on desenes de civils –molts menys dels esperats– van aconseguir escapar-se en un petit comboi d’autobusos.
Mentre Ucraïna s’arma, Rús
sia ha provat un míssil balístic intercontinental, una demostració de força en un moment en què necessita reafirmar les seves amenaces. “Que s’ho rumiïn dues vegades”, va dir Putin als aliats d’Ucraïna quan va veure enlairar-se el míssil Sarmat.
Aquesta retòrica, però, cada vegada cala menys a les cancelleries occidentals. Les armes flueixen amb normalitat des de Polònia, Eslovàquia i Romania. Fins ara, Rússia no s’ha centrat a atacar aquestes rutes. Les defenses antiaèries ucraïneses no li garanteixen immunitat en l’aire i corre el risc que en una d’aquestes missions els projectils acabin impactant en un país membre de l’OTAN. En aquest cas, com va anticipar el president nordamericà, Joe Biden, l’Aliança Atlàntica es bolcaria a repel·lir l’agressió russa.
Els aliats intenten portar a Ucraïna armes soviètiques perquè no hi ha temps d’ensinistrar els militars ucraïnesos en el maneig de les occidentals. És un llast, en gran part, inevitable. A més a més, hi ha prou armes soviètiques als països de l’Est d’Europa, així com a l’Afganistan i l’Índia. El mercat és ampli.
Ucraïna tem, amb raó, que la seva inferioritat aèria li impedirà de guanyar la guerra. La força aèria russa és deu vegades la ucraïnesa i els seus aparells són més moderns. Rússia, per exemple, disposa de 800 caces, mentre que Ucraïna només en té 70 i són més antics. Li aniria bé tenir avions d’atac a terra. En necessita per neutralitzar les bateries de míssils i els carros de combat russos. Rússia disposa de més de 700 aparells amb aquestes característiques, mentre que Ucraïna amb prou feines en té 30.
Els Estats Units ja s’han gastat 1.475 milions d’euros en armes per a Ucraïna i han aprovat un nou paquet de 737 més. La Unió Europea ha invertit 1.500 milions d’euros des del començament de la invasió. Aquesta ajuda ha estat essencial per frenar l’exèrcit rus, però el president
Zelenski se sent com Bill Murray a ‘El dia de la marmota’ demanant cada dia les mateixes armes
ucraïnès, Volodímir Zelenski, no es cansa de repetir que en necessita més.
Ahir el va visitar a Kíiv el pressent del Consell Europeu, Charles Michel, que li va tornar a preguntar què necessitava.
“Ho he dit moltes vegades –va dir Zelenski–. Em sento com Bill Murray a El dia de la marmota. Cada dia és com tornar a començar de zero”.
La guerra necessita assolir un punt en què els dos bàndols entenguin que tenen més a perdrehi que a guanyar-hi. Només així s’obrirà una negociació, però encara no som en aquest punt. Per assolir aquesta meta els aliats aposten per armar més i millor Ucraïna. Així intensificaran més el conflicte. El risc és enorme per a tot Europa. ●