La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’oligarca rus Oleg Tinkov, contra Putin: “L’exèrcit és una merda”
El fundador del banc Tinkoff demana a Occident que deixi a Putin “salvar la cara”
En una estranya i dura crítica contra el Kremlin, l’oligarca rus Oleg Tinkov va assegurar a les xarxes socials que la majoria dels russos estan en contra de l’“operació militar especial” de Putin contra Ucraïna. “L’exèrcit és una merda”, va dir l’empresari, que ha cridat a parar “aquesta esbojarrada guerra”.
El seu missatge, a Instagram, ha estat un dels més combatius de l’elit russa contra la intervenció militar al país veí. El multimilionari, que els últims anys ha viscut fora de Rússia, va qualificar el conflicte d’“absurd” i va fer una crida a Occident per deixar una sortida a Putin que posi fi a la “matança”.
“Un 90 % dels russos estan EN CONTRA d’aquesta guerra”, va escriure Tinkov. Segons ell, no hi ha “CAP beneficiari d’aquesta guerra absurda” on “moren gent i soldats innocents”.
“Per descomptat que hi ha imbècils que dibuixen la Z, però a qualsevol país hi ha un 10% d’imbècils”, va afegir, referint-se a la lletra que s’ha convertit en símbol de suport a l’ofensiva militar russa que va llançar Putin el 24 de febrer. “Després de despertar-se amb ressaca, els generals s’han adonat que tenien un exèrcit de merda”, va afirmar Tinkov al seu missatge, publicat dimarts. “I com pot ser bo l’exèrcit si totes les altres coses al país són una merda, i està farcit de nepotisme, adulació i servilisme?”.
Malgrat aquesta descarnada crítica, el magnat creu que posar fi al conflicte també depèn d’Occident, que hauria d’esforçar-se perquè el final de l’ofensiva russa no s’interpreti com un fracàs per a Rússia. “Estimat ‘col·lectiu occidental’, deixeu, sisplau, una sortida clara al senyor Putin perquè pugui salvar les aparences i posar fi a aquesta matança. Sisplau, sigueu més racionals i humanitaris”, va afegir en anglès.
Oleg Tinkov té 54 anys i se’l coneix sobretot per haver creat el banc digital Tinkoff. Fundat el 2006, va créixer ràpidament i el 2020 afirmava que era el tercer banc de Rússia darrere de les grans entitats Sberbank i VTB. Reivindica que té 20 milions de clients.
El 2020 Tinkov va ser acusat de frau fiscal als Estats Units, deutes que va resoldre un any després. També el 2020 va anunciar que patia una leucèmia, i poc després va deixar el càrrec de director executiu del banc Tinkoff.
El grup Tinkoff va reaccionar ahir dimecres al missatge de l’oligarca distanciant-se de les seves paraules. Va assegurar que es tracta d’una opinió personal i que Oleg Tinkov ja no pren decisions a les empreses del grup perquè no hi treballa.
“No podem i no comentarem l’opinió personal d’Oleg Tinkov, que ha expressat a les xarxes socials. Des de fa molts anys Oleg Tinkov no ha pres decisions a les empreses del grup Tinkoff, no és un treballador de Tinkoff, no ha estat a Rússia durant molt temps i els últims anys s’ocupa dels seus problemes de salut”, va dir el banc en un comunicat.
Tot i que la seva afilada crítica contra la campanya militar russa pot ser la més descarnada expressada fins ara en públic des de l’elit russa, no és la primera vegada que els magnats russos es pronuncien contra la campanya de Putin. Al cap de pocs dies que comencés, el magnat de l’alumini Oleg Deripaska, conegut per la proximitat al Kremlin i les inversions en projectes tan importants com els Jocs de Sotxi, va publicar un missatge a Telegram per deixar clara la seva posició. “La pau és molt important. Les negociacions han de començar com més aviat millor”, va escriure.
També es va pronunciar contra l’acció bèl·lica Mikhaïl Fridman, cofundador d’Alfa Bank, el banc privat més gran de Rússia.
“No veig que ningú surti beneficiat d’aquesta esbojarrada guerra”, va escriure a Instagram
“Vaig néixer a l’oest d’Ucraïna i hi vaig viure fins als 17 anys. Els meus pares són ucraïnesos i viuen a Lviv, la meva estimada ciutat. Però també he passat la major part de la meva vida com a ciutadà rus, creant i desenvolupant negocis. Estic profundament aferrat als pobles ucraïnès i rus i veig el conflicte actual com una tragèdia per a tots dos”, deia en una carta adreçada als empleats de la seva societat d’inversió Letter One, que té la seu a Londres. ●
Emmanuel Macron i Marine Le Pen es van enfrontar ahir en un debat televisat intens però cordial, quatre dies abans de la segona volta de les eleccions presidencials franceses. L’actual inquilí de l’Elisi i la candidata de l’extrema dreta van xocar en gairebé tots els temes, des de la gestió de l’economia fins a la política europea, des de les mesures mediambientals fins a la reforma de les pensions.
Molt agressiu i amb posat seriós, Macron va intentar exposar les que va considerar múltiples contradiccions i incoherències de Le Pen, a qui va retreure un préstec contret amb un banc rus, el 2014, una obligació financera que, segons l’opinió del cap de l’Estat, la fa dependre de Moscou.
La líder del Reagrupament Nacional es va mantenir tranquil·la i va parlar a poc a poc. Es va referir diverses vegades a la gent humil, el seu principal objectiu electoral. Tot just prendre la paraula, va destacar que els francesos han patit molt els últims cinc anys, així com, segons ella, “la pèrdua de rang” del país en el context internacional. També va posar èmfasi en les divisions que s’han creat. “Seré la presidenta de la concòrdia restaurada entre els francesos i de la fraternitat nacional”, va dir.
El president sortint va subratllar des de l’inici la qüestió mediambiental i la voluntat de convertir França en una “gran potència ecologista del segle XXI”. Va dir a Le Pen “escèptica del clima”. Ella, per la seva part, el va acusar d’“hipòcrita amb el clima” i d’adoptar mesures d’“ecologia punitiva” que perjudiquen les capes més modestes.
Macron va voler des del començament posar el focus en les contradiccions de Le Pen. Li va recriminar, per exemple, que ella pretengui ara bloquejar els preus de l’energia quan es va negar a votar, com a diputada, una mesura en aquesta direcció que es va presentar davant el Parlament. El president es va mostrar sorprès que, al seu programa, Le
Pen no esmenti l’atur, una prova, a parer seu, que s’ha fet una bona feina. Va xifrar en 1,2 milions els nous llocs de treball creats des que va arribar a l’Elisi, el maig del 2017.
Un dels moments tensos va ser quan es va parlar de Rússia i d’Ucraïna. Le Pen va agrair l’esforç diplomàtic del president a favor de la pau, encara que va discrepar sobre algunes sancions que afecten la importació d’energia. Macron es va llançar llavors a l’atac i va recordar el préstec obtingut pel partit de Le Pen d’un banc rus, molt connectat amb el Kremlin, i que encara no ha tornat. Aquesta circumstància, pel president, equival a una dependència. “Vostè depèn
En el debat televisat, Macron es mostra molt agressiu exposant les contradiccions de la seva adversària
“Seré la presidenta de la concòrdia restaurada entre els francesos”, promet la líder ultradretana
El cap de l’Estat creu que la “preferència nacional” en l’ocupació seria el final del mercat únic laboral a la UE
FONT:
“preferència nacional”, en ocupació i en serveis socials, de la candidata ultradretana. El president va advertir que donar preferència als francesos per a l’ocupació suposaria dinamitar el mercat únic laboral a la UE i tindria conseqüències greus per als francesos que treballen en altres països dels Vint-i-set. Amb ironia, Macron es va congratular que, sobre Europa, Le Pen hagi canviat gairebé tot el programa de fa cinc anys, quan pretenia sortir de l’euro.
El debat es va desenvolupar en uns estudis de La Plaine-Saint Denis, un suburbi popular al nord de París que es va batejar com la petite Espagne a causa de la nombrosa colònia d’immigrants espanyols que s’hi va instal·lar a partir de finals del segle XIX.
Els equips dels dos candidats van pactar fins al més mínim detall logístic i de realització televisiva. Van acordar una temperatura de 19 graus i una distància entre les taules de 2,5 metres. Caldrà veure si es van superar els 16,5 milions de teleespectadors del debat del 2017. Difícilment es pot arribar avui, amb la gran oferta televisiva, a audiències de 30 milions com als anys setanta o vuitanta del segle passat. ●