La Vanguardia (Català-1ª edició)
La justícia britànica autoritza l’extradició d’Assange als EUA
L’aprovació pel Govern de Boris Johnson es dona per feta
L’extradició de Julian Assange a Washington avança inexorablement cap al final després que el tribunal anglès encarregat del cas firmés ahir la pertinent ordre d’extradició, cosa que obre les portes a ser jutjat per alta traïció d’acord amb les lleis d’espionatge dels Estats Units.
El periodista australià s’enfronta a una pena màxima de 175 anys, però l’Administració Biden assegura que no serà tant. El tribunal va emetre l’ordre d’extradició després que totes les apel·lacions dels advocats del fundador de Wikileaks hagin fracassat, i ara només falta la decisió política de la ministra d’Interior britànica, Priti Patel, la mateixa que ha negociat amb Ruanda enviar al país africà els sol·licitants d’asil que arriben a les costes angleses en pastera a través del canal de la Mànega.
Històricament, el Regne Unit s’ha sotmès als més mínims desitjos de Washington per tal de continuar sent considerat l’“amic especial” i tenir accés a les engrunes d’informació d’intel·ligència que la CIA, el Departament d’Estat i el Consell Seguretat Nacional li ofereixen de manera molt selectiva. Seria una sorpresa que el Govern de Boris Johnson no signés l’extradició, veient les garanties que li ha donat el president Joe Biden que el judici serà “just” i la sentència “proporcionada”, i del seu interès a obtenir un acord comercial bilateral beneficiós.
En una primera instància, la justícia anglesa es va oposar a la sol·licitud d’extradició tenint en compte la salut mental d’Assange, i que els psiquiatres que el van examinar en el seu moment van establir un risc considerable que se suïcidés en una presó de màxima seguretat als Estats Units. Però davant l’apel·lació de l’Administració de Washington, instàncies posteriors van desestimar aquests arguments i van reobrir el procés. El Departament de Justícia dels Estats Units vol jutjar Assange per 18 càrrecs d’espionatge per la publicació el 2010 de milers de cables diplomàtics i documents classificats que, segons les seves afirmacions, han revelat identitats i han posat en perill la vida d’agents encoberts al servei de la CIA.
Biden va donar garanties que el fundador de Wikileaks tindria un règim penitenciari suau si fos condemnat
El polèmic periodista australià va seguir des de la presó de Belmarsh, al sud de Londres, la vista del tribunal, que va acabar amb l’aprovació definitiva de l’extradició, que la deixa tan sols pendent de l’aspecte polític, és a dir, que el Govern Johnson la ratifiqui. Per obtenir l’extradició, Washington ha donat garanties a Londres que Assange, de 50 anys, si és considerat culpable d’alta traïció, complirà la condemna amb presos comuns en un règim beneficiós per a ell, atesa la seva precària salut mental.
Quan els EUA van presentar càrrecs oficialment el 2018, el periodista ja feia sis anys que vivia refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres per evitar ser enviat a Suècia per defensarse de les acusacions de violació i assetjament sexual presentades per dues dones. Vigilat les 24 hores per agents de Scotland Yard perquè no pogués sortir al carrer si no volia ser detingut, l’experiència va resultar traumàtica, fins que finalment el govern de Quito el va obligar a marxar.
L’únic gir inesperat que encara podria fer el cas és una apel·lació exitosa d’Assange davant els tribunals europeus de drets humans que alentís una vegada més el curs del procés. El mes passat, el periodista va contreure matrimoni a la presó de Belmarsh. ●