La Vanguardia (Català-1ª edició)
ERC es manté en compàs d’espera malgrat “la indolència” del PSOE
Al partit s’imposa la idea que l’espionatge reactivarà la taula de diàleg
senyals clars i inequívocs d’un diàleg, amb consensos i acords, que s’ha demostrat eficaç; hem demostrat que funciona. Sabem com fer-ho”, insisteixen a la Moncloa.
Però també assumeixen que ara s’hi hauran d’esforçar més. I es mostren disposats a intentar apaivagar la indignació de l’independentisme: “Aclarirem tot això”, afirmen fonts governamentals.
El problema és com. La ministra de Defensa, Margarita Robles –de qui depèn el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), sobre el qual l’independentisme aboca totes les sospites del presumpte espionatge patit–, va insistir ahir que no pot revelar res sobre el seu funcionament, si posseeix el software israelià Pegasus o si el va utilitzar per intervenir els telèfons dels presidents de la Generalitat i dels polítics independentistes entre el 2017 i el 2020. “No confirmo si el té o no perquè estaria incomplint la llei”, va assenyalar Robles. “Tot el que fa el CNI és secret; per tant, és molt fàcil imputar-li determinades actuacions, perquè se sap que no es pot defensar”, va advertir.
Com la vigília va al·legar la portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, la mateixa llei impedeix donar cap informació en aquest sentit, més enllà de reafirmar, com ahir va reiterar també la ministra de Defensa, que el CNI actua “d’acord amb la legalitat vigent”, cosa que implica que una intervenció telefònica ha de tenir sempre la corresponent autorització judicial. A més a més, i malgrat la disposició de Robles a comparèixer al Congrés, no ho pot fer a la comissió de Secrets Oficials, ja que ni tan sols està constituïda en aquesta legislatura per un bloqueig polític.
A la Moncloa asseguren que també són molt conscients de les crítiques i les demandes davant aquesta polèmica dels socis de coalició del Govern, Unides Podem, i dels seus aliats parlamentaris. I es preparen per afrontar aquesta nova crisi que, segons alguns d’aquests grups, pot posar en perill fins i tot la legislatura. ●
Els missatges públics d’Oriol Junqueras i Pere Aragonès, tot i haver-hi algunes diferències en els matisos, tenen un denominador comú: ERC no prendrà decisions irreversibles sense esperar la resposta de Pedro Sánchez a la crisi provocada per l’espionatge a una seixantena de polítics i activistes independentistes, a més de periodistes o advocats. Al partit atribueixen la seva manca de resposta al fet que “no ha calibrat bé la gravetat” de la situació. Que ha badat. Troben a faltar ja no pas una reacció contundent, sinó una reacció, simplement, davant un cas que posa en dubte l’Estat de dret. L’acusen d’“indolent”, tant a ell com al PSOE, però el partit ha decidit mantenir-se en compàs d’espera perquè “la resposta de Sánchez arribarà per força”.
En què es basen a ERC per arribar a aquesta conclusió? Disposen de la pressió dels seus tretze parlamentaris al Congrés, necessaris per aritmètica per aprovar bona part de les iniciatives de la Moncloa. El dia 28 es preveu portar-hi a debat la convalidació del decret de mesures a Espanya per fer front a les conseqüències de la guerra a Ucraïna. Però en el punt de mira hi ha especialment el rebuig a la reforma de la llei mordassa i a la tramitació de la memòria democràtica.
A més, hi ha l’impuls de la repercussió internacional que està tenint l’espionatge. L’informe de Citizen Lab va ser publicat en primícia pel New Yorker, amb ressò en mitjans europeus i americans. Pere Aragonès hi aporta el seu granet de sorra, amb entrevistes, per exemple, a The Guardian o a Der Spiegel.
Si a més s’hi afegeix Amnistia
Internacional denunciant amb tot el ferro el suposat ús per part de l’Estat del programari israelià Pegasus, o la comminació de la Comissió Europea a Espanya perquè ho investigui, el còctel pot fer reaccionar Sánchez “per defensar la qualitat democràtica” de l’Estat, raonen des d’ERC.
“Les condicions han canviat”, va dir Aragonès, però tot plegat fa que al partit s’imposi la idea que, ben al contrari de dinamitar-la, l’espionatge reactivarà la taula de diàleg, ensopida fins avui.
Aragonès serà avui a Madrid. Pretén fer d’altaveu de tot el que ha succeït. La repercussió allà ha estat molt més baixa que a Catalunya. Un cara a cara amb Sánchez per ara no és a l’agenda, però sí la trobada amb els partits espiats amb Pegasus. Ahir el president de la Generalitat va afirmar a RAC1 que s’havia intercanviat breus missatges amb Sánchez, però no van aprofundir en la qüestió de l’espionatge. Amb tot, va amenaçar de retirar qualsevol suport al Congrés si no hi ha una assumpció de responsabilitats per part del Govern espanyol.
Igualment ERC recrimina a Sánchez una actitud “negligent”, ja que “menystenint tots els partits que han mostrat predisposició a fer alguns acords cavaria la seva tomba, i amb ell s’hi emportaria tota l’esquerra alhora si ignora l’espionatge”.
A ERC s’imposa la prudència, però cada cop més hi ha qui aposta per desfer-se del lligam amb el PSOE. L’espantall d’un futur govern espanyol amb presència de la ultradreta ja no és tan present al partit de Junqueras. Creuen factible que en uns comicis amb el PP d’Alberto Núñez Feijóo un pèl per sobre del PSOE s’obre la porta a una gran entesa entre aquestes dues formacions. Segons fonts d’ERC, Espanya no es pot permetre ser la primera democràcia de l’Europa occidental amb l’extrema dreta, Vox, al Govern de l’Estat.
Comptat i debatut, Esquerra es recepta una anàlisi constant dels esdeveniments a mesura que vagin arribant. És per aquesta raó, per exemple, que encara no ha demanat dimissions, a diferència de Junts, que a través de Laura Borràs va reclamar ahir la destitució de Pedro Sánchez i dels ministres Fernando Grande-Marlaska (Interior) i Margarita Robles (Defensa). ●
“Tot el que fa el CNI és secret; és molt fàcil imputar-li actes de què no es pot defensar”, al·lega Robles
Aragonès adverteix la Moncloa que retirarà el suport al Congrés si no assumeix responsabilitats...
...i Esquerra té en el punt de mira el rebuig a la reforma de la ‘llei mordassa’ i la memòria democràtica
mer ajornament, a començaments de mes, socialistes i morats es van tornar a mostrar ahir contemporitzadors perquè anteposen preservar el consens de les quatre forces. ERC, PSC i comuns serien suficients per tirar endavant la reforma, però no gaudiria de la transversalitat que va marcar el consens de la immersió lingüística el 1983.
Com a impulsors d’aquell i d’aquest consens, els socialistes volen recuperar la vella tradició integradora que genera la llengua a Catalunya, i per això consideren ineludible que també hi hagi els hereus de Convergència.
La decisió d’ajornar quinze dies més l’aprovació de la reforma de la llei de Política Lingüística es va prendre ahir a la junta de portaveus del Parlament. Junts va anunciar abans de la reunió que no volia que s’inclogués al pròxim ple perquè requereix més temps per “ampliar el consens”.
De moment, fonts postconvergents asseguren que mantenen reunions amb el sector educatiu per provar de sufocar les crítiques, i que preparen esmenes al text firmat que presentaran a la resta dels grups abans que la norma arribi, “sí o sí”, al ple del Parlament del 10 al 12 de maig.
PSC i comuns adverteixen que no hi haurà més terminis i que la reforma tirarà endavant “amb o sense” els postconvergents. “El que no farem és esperar que Junts faci el seu congrés”, assenyalava ahir gràficament un portaveu parlamentari implicat en l’acord.
Junts va comptar també amb el beneplàcit d’ERC en la seva demanda d’ajornament, que van aclarir que no té res a veure amb la qüestió dels espionatges a líders independentistes mitjançant el software Pegasus, revelat fa poc.
Els republicans temien ahir que la qüestió del català acabés generant la primera topada amb Junts només 24 hores després de l’exhibició d’unitat entorn del cas d’espionatge patit per més d’una seixantena de dirigents independentistes. La sang no va arribar al riu, i ERC, com el PSC i els comuns, també atribueix els dubtes dels postconvergents a les discrepàncies internes entre les seves dues ànimes. ●
PSC, ERC i comuns accedeixen a donar quinze dies més a Junts perquè no es despengi del pacte lingüístic