El Parlament no aconsegueix consensuar una declaració contra l’espionatge

Els portaveus es reuneixen avui per tercera vegada per mirar d’acordar una condemna conjunta

Els ecos de l’espionatge a una seixantena de polítics independentistes van arribar ahir al Parlament, que va intentar acordar una declaració de condemna amb el màxim suport possible. Després de reunir-se al matí sense èxit, la junta de portaveus hi va tornar a la tarda, aquesta vegada de manera telemàtica, però, després d’una hora de debat, la presidenta, Laura Borràs, va decidir deixar-ho per a aquest matí.

Els socialistes i els comuns volien introduir esmenes al text, que en la versió inicial era “molt esbiaixat”, segons fonts parlamentàries. La retirada de l’expressió “causa general contra l’independentisme” va ser el principal escull, per la qual cosa avui els portaveus dels grups intentaran “polir la redacció” per facilitar el suport d’una àmplia nat i injustificable.

Totes les declaracions fetes pels ministres del Govern sobre el particular fins ara són de suma zero. Els indicis són tan greus, que tot el que no sigui comprometre’s amb una investigació que majoria. Prèviament, des de Galícia, Salvador Illa havia assegurat que el Govern espanyol “no espia”, sinó que “dialoga”, i havia qualificat d’“intolerable” qualsevol “espionatge polític”. El PSC provarà, per tant, d’adherir-s’hi.

Però al marge dels partits que articulen la coalició de govern a Espanya, també entre ERC i Junts hi va haver cert desacord. Borràs va proposar a la Mesa d’anar immediatament a la Fiscalia i els republicans li van frenar les intencions sol·licitant el dictamen dels lletrats. Al final, es va acordar demanar als serveis jurídics un informe sobre la via més adequada per “acompanyar” els 25 diputats o exdiputats que van ser espiats pel programa Pegasus i que probablement se substanciarà en una denúncia, ja que el Parlament pot actuar com a persona jurídica. gate.

Per la seva part, els partits contraris a la declaració van criticar el “surrealisme” de la discussió a la junta i van restar credibilitat a la investigació d’un centre universitari del Canadà “si més no discutible”. Així mateix, van recordar que alguns dels presumptes espiats van ser condemnats per la justícia per intentar “subvertir l’ordre constitucional”, per la qual cosa no veuen “estranya” la intervenció dels serveis secrets. ●