La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El Marroc és important, també ho és Algèria”
Arancha González Laya Exministra d’Afers Exteriors
Arancha González Laya (Tolosa, Gipuzkoa, 1969) va exercir el càrrec de ministra d’Afers Exteriors del Govern d’Espanya entre el gener del 2020 i el juliol del 2021. Ara fa un any, el 22 d’abril, la revista Jeune Afrique, que es publica a París des del 1960, va informar que el cap del Front Polisario, Brahim Gali, estava hospitalitzat a Espanya, amb un nom fals, per covid. Aleshores el Govern del Marroc va desencadenar una greu crisi diplomàtica amb Espanya, tancada fa tot just dues setmanes. González Laya, avui degana de l’Escola d’Estudis Internacionals de París, ha accedit a parlar amb La Vanguardia sobre aquells dies i sobre la solució que s’ha donat recentment a la crisi diplomàtica amb el Marroc.
Un any després, què en queda, per vostè, d’aquella crisi?
Per mi el que en queda és la necessitat per a Espanya i la Unió Europea –i subratllo la Unió Europea– de mantenir una bona relació amb el Marroc, però també amb Algèria, i també amb Líbia i Mauritània. I aquesta bona relació no s’ha d’enfocar amb criteris a curt termini, sinó que ha d’obeir a plantejaments estratègics de llarg abast.
Mirant enrere, hi ha res que vostè avui no tornaria a fer?
No m’agrada entrar en aquesta mena de jocs, ja que no podem refer la història. Només la podem assumir. I jo l’assumeixo.
Tornaria a facilitar l’ingrés a Espanya del cap del Front Polisario sense publicitat?
Assumeixo tot el que va passar, com li he dit. Aquell episodi obeeix a una decisió presa pel Govern d’Espanya en un moment donat, a unes claus que van ser perfectament explicades. Com que la història no es pot refer, no tinc res més a afegir.
Permeti’m la insistència: mantindria el secret?
No va ser mai l’objectiu. La motivació va ser de caràcter huma
Interesados llamar al 633 084 645 nitari, una acció humanitària executada amb discreció. Miri, parlar de secret en les relacions internacionals avui és una mica pueril. No es va buscar mai el secret: es va buscar la discreció.
Què n’opina, de la manera com ha acabat tancant Espanya la crisi diplomàtica amb el Marroc?
Em resisteixo escrupolosament a jutjar públicament els actes del Govern a què jo pertanyia ara fa un any. Només li diré que Espanya necessita una relació estable a llarg termini, tant amb el Marroc com amb Algèria. Aquesta relació equilibrada, amb la mirada posada en el llarg termini, requereix més implicació de la Unió Europea al Magreb, ja que parlem de la frontera sud d’Europa. Aquestes bones relacions s’han de fer extensives a dos països com Líbia i Mauritània, que són més importants del que podria semblar. No parlem només d’energia i de control de la immigració: també parlem d’una cosa tan important com la seguretat nacional. La seguretat nacional ha de ser el principal element estructurant de la relació amb el nord d’Àfrica. Hem de buscar el bon veïnatge, sense oblidar la fermesa en la defensa dels interessos d’Espanya.
En aquests moments es veu un buit, un enorme buit, en la relació d’Espanya amb Algèria?
Sí.
Fa l’efecte que s’ha cedit a Itàlia la relació preferent amb Algèria, en un moment de crisi energètica, per conrear més bé la complexa relació amb el Marroc.
Espanya ha de buscar una bona relació amb els veïns del sud. Itàlia també. I resulta que els veïns són pràcticament els mateixos. No crec que Espanya i Itàlia s’hagin de repartir aquestes relacions: tu conrea Algèria, que jo ja em dedicaré preferentment al Marroc. Hi hauria d’haver una estratègia compartida en el marc de la Unió Europea. Hi ha un factor que incumbeix de la mateixa manera la seguretat nacional d’Espanya i Itàlia, i aquest factor es diu Sahel. Quan parlem del Marroc, d’Algèria, de Líbia i de Mauritània, també parlem de la franja del Sahel. És una zona del món on avui es desencadena una tempesta perfecta. Al Sahel hi falten institucions de govern i hi sobren enfrontaments ètnics, grups terroristes i traficants de tota mena. En aquesta zona ja hi ha posat un peu Rússia, amb els mercenaris de la companyia Wagner. Els països europeus no poden abandonar el Sahel. Cal una política activa d’Espanya respecte a l’Àfrica, no només cap a un o dos països africans, sinó respecte a tot el continent.
Quin futur els espera, als sah
Prioritats “El més important és preservar la seguretat nacional, i la clau la tenim al Sahel”
Repartiments “Itàlia amb Algèria i Espanya només amb el Marroc? No em sembla una bona idea”
rauís, després del pas que ha fet Espanya?
El que ha quedat perfectament clar és que només hi ha una via de sortida per al Sàhara Occidental: una negociació entre les parts implicades sota la supervisió de les Nacions Unides. L’ONU ja ha designat un nou delegat per al Sàhara Occidental, el diplomàtic Staffan de Mistura.
Encara queden pòsits dels esdeveniments de fa un any. Vostè continua sent investigada per un jutge de Saragossa per l’entrada de Brahim Gali a Espanya. Aquests mesos s’ha sentit abandonada pel Govern central?
El que em sento és molt ferma, molt ferma a l’hora de donar explicacions a qui calgui. I aquestes explicacions les continuaré donant les vegades que faci falta. ●