Gossos que no borden

Robert Capa, un dels grans reporters de guerra, solia dir als seus col·legues que si les teves fotos no són prou bones és perquè no ets prou a prop. Es podria dir el mateix de les històries dels periodistes que cobreixen les tragèdies de la història. Si no ets allà, si no parles amb la gent, si no t’hi jugues la pell, difícilment aconseguiràs un relat que emocioni. I és que el periodisme de qualitat té un compromís amb la veritat i els bons corresponsals són els que ens hi acosten des de la seva dimensió més humana. Xavier Mas de Xaxàs explicava des de Khàrkiv la història de la Karina, i el seu gos, amb el qual van passejar entre paisatges esbotzats per les bombes i que semblava entendre el drama que li tocava viure: “No li agrada el silenci, ni el soroll de les sirenes i les explosions. No borda, no gemega, està mut i estressat. És incapaç de fer les necessitats a

Els animals viuen la guerra a Ucraïna amb gran estrès i atacs de pànic

l’aire lliure. Sap el que passa tan bé com nosaltres”.

Les històries sobre gossos de la guerra d’Ucraïna s’acumulen i demostren com són d’importants per a la vida de les persones. Una de les més emocionants la va relatar a The Guardian l’Alisa, que va fugir de Kíiv amb la seva família amb cotxe els primers dies de la guerra. Amb el matrimoni i les dues filles viatjava una vella gossa canosa, de tretze anys. El problema va venir quan van haver d’abandonar l’automòbil per avaria i caminar una vintena de quilòmetres fins a la frontera. L’animal es va cansar aviat del dur viatge per un terreny muntanyós, a -7 graus. Però no podien abandonar-la, així que el pare de família la va carregar a les espatlles fins que van arribar a Polònia.

Una de les heroïnes d’aquesta guerra és Aleksandra Polisxuk, que va perdre la vida alimentant 700 gossos i un centenar de gats a Kherson, ciutat a la vora del mar Negre molt castigada per l’artilleria russa. Els últims dies, la situació ha esdevingut dramàtica i es tem que els animals morin de fam. O embogeixin, ja que, quan cauen les bombes, els gossos pateixen atacs de pànic.

Un element per a l’esperança és el retrobament entre el husky Nessy i el seu amo després de diversos dies deambulant perdut arran de la matança de Butxa. L’escena, reproduïda a Twitter, posa la pell de gallina. Una alegria enmig de la tragèdia. ●