L’ajuda social es queda als despatxos

Imperdonable. No és per falta de diners, perquè està pressupostat degudament. És per ineficàcia burocràtica de les administracions públiques que els ajuts socials no arriben a tots els que els necessiten. Només el 12% de les persones sota el llindar de la pobresa extrema a Espanya reben l’ingrés mínim vital (IMV). A Catalunya la situació és pitjor, ja que aquest percentatge baixa fins al 7,1%. Però no només passa amb aquesta prestació. En el cas dels ajuts a la dependència són moltes les persones que moren en plena llista d’espera. L’any passat van morir a Espanya 46.300 persones sense haver rebut els ajuts a què tenien dret, la quarta part a Catalunya. Són xifres que haurien d’avergonyir els responsables, siguin del govern que siguin. És urgent demanar-ne responsabilitats, analitzar el que falla i arbitrar les solucions amb urgència. Mentre els tràmits administratius s’eternitzen als despatxos de l’Administració, les cues de la fam creixen i els problemes de la població dependent s’agreugen.

És l’Observatori de la Dependència, elaborat per l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, el que ofereix les dades esmentades. Aquestes xifres, com afirmen, revelen un fracàs sense pal·liatius del Govern central i d’algunes administracions autonòmiques, com ara la Generalitat. Gairebé dos anys després de la posada en marxa de l’IMV, s’ha superat el milió de perceptors (1.064.609), xifra que suposa únicament el 12,08% de la població sota el llindar de la pobresa. Però encara s’està lluny dels 2,3 milions que s’havien previst, per la qual cosa només s’arriba al 46% de l’objectiu fixat i, a més, pressupostat. El Govern espanyol ha augmentat un 48% el pressupost del Sistema d’Atenció a la Dependència, però no n’hi ha prou per compensar la retallada acumulada des del 2012, que s’eleva a 6.321 milions d’euros. El pla de xoc activat ha incrementat en 97.912 les persones ateses. És un avenç, però encara hi ha 396.787 persones a la llista d’espera pendents de la resolució de la prestació, amb un temps d’espera mitjà de 421 dies. Com hem dit, moltes moren

Ingrés mínim vital i dependència pateixen la ineficàcia de les administracions

abans de rebre-la.

Els ajuts socials que es concedeixen són elevats, però no cobreixen les necessitats d’un país que té un dels percentatges de pobresa més elevats de la Unió Europea, així com un alt grau de població dependent derivat de la llarga esperança de vida. De tota manera, no hi ha excuses per complir amb els ajuts que necessiten –i tenen assignats– els col·lectius més vulnerables. ●