Sant Jørdi i tanca Noruega!

Des del sud europeu hem caigut en la trampa d’imaginar-nos els escandinaus com gent més freda i insensible del que caldria esperar en un edèn nòrdic. I especialment als noruecs, els hem acabat veient com la versió cool del capitalisme atlàntic, la missió dels quals de mantenir-se allà a dalt topa frontalment amb la necessitat d’empatitzar amb l’altre.

L’autoficció i el nordic noir han tingut molt a veure amb aquesta imatge de societat europea que es tendeix a torturar i té pendent bussejar en la foscor de les seves maresmes. L’escriptor Karl Ove Knausgård va fer un intent de sostenir la mirada a la veritat a La meva lluita. Encara que veient el que explica la seva exdona, la també escriptora Linda Bonström, a qui ell deixa de boja i pèssima mestressa de casa, l’autor més aviat recorda de la vida el que vol i de forma narcisista. El seu és un homenatge al paradigma de la masculinitat.

Jo Nesbø, en canvi, per continuar amb les lletres noruegues, demostra una habilitat extraordinària a l’hora de desxifrar les baixes passions humanes. Perquè el seu estil porta paral·lel un efecte sedant. Sense megalomania ni pretensions estètiques, s’instal·la en una peanya d’ironia per descriure les terribles conseqüències de la gelosia o l’egoisme. I les incorpora a una natural normalitat.

Succeeix al seu nou llibre de relats L’home de la gelosia, amb el que ve aquest Sant Jordi a Barcelona. La seva presència no passarà desapercebuda. Sobretot perquè el pare del detectiu Harry Hole també és el creador de la sèrie Okkupert (Ocupada), on ja fa un lustre s’apuntaven les claus de l’actual miratge rus. En aquesta distopia, Nesbø imaginava una Noruega moralment debilitada per l’ecologisme i, per tant, fagocitada amb astúcia pel pervers poder rus. Una força bruta de què, segons el relat, se serveix la UE a conveniència.

El que es desprèn de l’intel·ligent calidoscopi de poders d’Okkupert és que ningú com Putin sap aprofitar-se del joc de la democràcia. Tot i que el següent que s’infereix té més relació amb el Capitán Trueno i el crit de guerra medieval “Santiago i tanca Espanya!”, que és allò a què en essència Noruega podria voler aspirar, ateses les circumstàncies. ●