Aconseguiu uns llavis sucosos

La normalitat és capaç de suportar-ho gairebé tot. No s’arronsa ni després de ser alterada per circumstàncies abrasadores, ja que aquest conjunt de costums, formes i ritus, de normatives no escrites que delimiten el que és acceptable, té sempre la força necessària per tornar a instaurar l’ordre del conegut.

Avui podrem entrar en una botiga sense tapar-nos mitja cara. Ja no hi haurà impediment –llevat de la por– per tornarnos a veure el nas i contemplar aquells somriures batents de dents blanques i geniva superior que tant recorden l’alegria. Penso en les fotos que deixarem enrere: ens sorprendrem quan ens veiem en casaments, batejos i funerals tan correctament emmascarats i pensarem: “Aquells anys estranys”. Perquè la sensació de bestiar ens ha sacsejat com una trista sageta, però pocs han perdut el temps: no s’havien fet mai tantes intervencions d’estètica a Espanya. Així que van reobrir els quiròfans, les blefaroplàsties, rinoplàsties i liposuccions van entrar calladament en una nova edat d’or, potenciades per còmodes postoperatoris, absents en el mosaic del Zoom –“Ho sento, no sé què li passa a la càmera”–. El que alguns es van estalviar en sopars o viatges va servir per treure’s arrugues, ulleres i greix. I, així, dones i homes van decidir invertir en si mateixos, espolsar-se complexos i calmar obsessions. Qui recordarà al detall el teu rostre quan ens traguem la mascareta? No dubto que perseguissin una xutada de felicitat.

Llegeixo els resultats d’una enquesta sobre la felicitat global –realitzada a finals del 2021 per Ipsos a més de 20.000 adults en 30 països–, segons la qual a Europa tan sols els hongaresos superen els espanyols en dissort. El malestar hispànic és tant físic com mental, i provoca una gran malenconia pel fet de no trobar sentit a la vida. Malgrat tot, destaca una dada: després de la pandèmia han crescut els que declaren que se senten “més feliços” respecte al 2020. Deuen ser els que s’han operat, penso, o els que no es van encomanar. Els que van aprendre a meditar, a fer pastissos de poma i, sobretot, a mastegar la seva solitud, una vegada els seus amics es van tornar més misantrops. O els que simplement han acceptat que un home o una dona s’ha de treballar per dins per treure’s ximpleries.

La multitud torna a la vida a cara descoberta, disposada a deixar-se hipnotitzar per uns llavis sucosos, molsuts, diu la publicitat. El contrari de secs i fins, perquè cotitzen les boques brillants. I tot tornarà a semblar normal, excepte la infelicitat. ●