Les polítiques socials i l’ajuda a la dependència naufraguen a Catalunya

● L’ingrés mínim vital només arriba a un 7% dels catalans en risc de pobresa extrema ● Més de 46.000 persones van morir a Espanya (12.744 a Catalunya) esperant ajuts ● I una paradoxa: gairebé 75,8 milions d’euros es queden a la guardiola, sense invertir

Suspens inapel·lable de Catalunya en polítiques socials i llistes d’espera per a l’ajuda a la dependència. No és un cas únic. Només un 12% de les persones sota el llindar de la pobresa extrema a Espanya reben els ajuts promesos, però les estadístiques catalanes apareixen al furgó de cua. És el cas de l’ingrés mínim vital, que amb prou feines arriba a un 7,1% dels candidats a Catalunya, el fanalet vermell en aquesta classificació.

Galícia i les Canàries, amb un 9,6% i un 7,6% de cobertura, se situen a l’antepenúltim i l’últim lloc de la llista. Navarra (27,7%), el País Basc (18,4%) i La Rioja (16,6%) ocupen el podi de les comunitats amb més percentatge. Si també s’hi inclouen les ciutats autònomes, la plata i el bronze passarien a Melilla (25,8%) i Ceuta (24,1%).

Catalunya surt molt malparada de l’últim baròmetre de l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, un organisme creat el 1994 i que agrupa 200 portaveus qualificats del sector, testimonis directes del que denuncien. Aquests professionals fan cada any radiografies demolidores des de la seva talaia privilegiada. L’última, presentada aquesta setmana, és l’Observatori Estatal de la Dependència, en què Catalunya també ocupa les últimes posicions. No només perquè fracassa en la gestió de la vacuna contra la pobresa, com els autors de l’informe defineixen l’ingrés mínim vital, sinó també pel creixement de les llistes d’espera.

Al març un total de 34 representants, gerents i directors generals de fundacions i entitats socials del sector de la discapacitat intel·lectual a Catalunya van utilitzar les pàgines de La Vanguardia per acusar la Generalitat de tenir les persones amb discapacitat “en l’oblit”. Un mes més tard, aquella denúncia es veu ampliada.

L’Observatori de la Dependència situa un any més Catalunya entre les comunitats amb els llimbs més grans de la dependència, és a dir, amb el tant per cent més alt de persones pendents de rebre prestacions a què tenen dret, un 32% (la mitjana espanyola és d’un 14%). Les llistes d’espera catalanes no només no s’han reduït, “malgrat l’increment pressupostari rebut”, sinó que han augmentat un 7%.