La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els jutges critiquen la llei trans pel canvi registral als 16 anys
El CGPJ també hi aprecia discriminació a la resta de dones
“Mal de molts, conhort de bojos”, diu el refrany. La situació a la resta d’Espanya no és ni de bon tros per tirar coets: 46.300 persones van morir l’any passat a les llistes d’espera de la dependència (d’aquest total, 12.744 a Catalunya, cosa que suposa gairebé 35 persones al dia). Es tracta, diu l’estudi, d’un problema estatal de primera magnitud i que no és imputable únicament a la falta de finançament, sinó també a la mala gestió dels governants.
El Ministeri de Drets Socials i les comunitats autònomes es van conjurar el 2020 i van subscriure un pla de xoc per reduir les llistes, però les desigualtats entre autonomies són enormes. Madrid, amb un 63% menys, Aragó (-42,2%), Castella-la Manxa (-38,8%), Astúries i Andalusia (totes dues amb un -32,2%) han complert l’objectiu. Però no les Canàries (+23%), La Rioja (+16%) i Catalunya (+7%).
El 2021 el pla de xoc hauria d’haver tret 60.000 persones de les llistes d’espera, un 25,8%, però al final només van ser 38.807, un 16,7%. A aquest ritme, i sense comptar les persones que es vagin incorporant a la sol·licitud de les prestacions els pròxims anys, es tardaria “un lustre a aconseguir la plena atenció”. Els professionals denuncien que “s’està abandonant sense atencions” gairebé 400.000 persones.
Aquesta xifra resulta dels 317.942 sol·licitants que continuen en espera de resolució. S’hi han d’afegir els 44.656 que ja han obtingut una prestació però que encara no la reben i els 34.189 “que les comunitats autònomes no han registrat i estan pendents de valorar”. El temps d’espera mitjà és de 421 dies. S’ha avançat una miqueta: fa dos anys eren 423.265 persones amb un temps d’espera mitjà de 430 dies.
El pla de xoc, afirma l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, lluita contra “la burocràcia i la imperícia d’alguns governs autonòmics”. Aquesta “burocràcia i imperícia” han permès que morissin 46.300 persones esperant una ajuda que no arribava i que ja els havia estat concedida. Paradoxalment, mentre això passava, es quedaven sense invertir gairebé 75,8 milions d’euros dels concedits pel Ministeri de Drets Socials. Si aquesta quantitat s’hagués invertit, “es podrien haver atès 13.000 persones més”. No haurien rebut caritat, sinó el que és seu.
I no són prestacions i serveis molt generosos, sinó “cada vegada de menys intensitat i insuficients”. Ho revelen els ajuts per cures familiars, que només cobren 480.000 persones, generalment dones, amb un import mitjà inferior als 237 euros mensuals. La llei de Dependència reconeix tres tipus de nivells: I, II i III. La quantia per al grau més
El temps mitjà d’espera dels qui demanen prestacions va ser el 2021 de 421 dies (430 el 2020)
L’Observatori de la Dependència culpa alguns governs autonòmics d’imperícia i burocràcia
lleu, el I, el més nombrós, és de 138 euros al mes; per al II, de 240, i per al III, de 333.
Què signifiquen aquestes xifres? Bàsicament, que Espanya no té places assistencials ni centres de dia per a tots els seus dependents. Això obliga que les cures recaiguin gairebé sempre en mares, parelles o filles, que es dediquen en exclusiva als seus a canvi de sumes irrisòries. En teoria, els beneficiaris han crescut, “però ha estat en gran manera amb serveis de baix cost dirigits als dependents amb grau I”. ●
El ple del Consell General del Poder Judicial va aprovar ahir per unanimitat l’informe a l’avantprojecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. Entre altres punts, afirma que la norma que va ser aprovada en Consell de Ministres, impulsada pel Ministeri d’Igualtat, pot provocar discriminació cap a la resta de les dones, sobretot en l’àmbit de l’esport.
L’òrgan de govern dels jutges ha acceptat diverses esmenes a la proposta d’informe dels vocals Ángeles Carmona, Clara Martínez de Careaga i Wenceslao Olea.
Per majoria, s’ha acordat proposar que s’elevi als 18 anys el límit d’edat perquè una persona pugui sol·licitar per si mateixa la rectificació de la menció registral relativa al sexe. Així, s’estendria fins a la majoria d’edat el procediment previst en l’avantprojecte per als menors d’entre 12 i 14 anys, que requereix aprovació judicial, prèvia tramitació d’un expedient de jurisdicció voluntària i la demostració de la maduresa necessària i de la voluntat estable de procedir a la rectificació registral del sexe.
També per majoria s’ha acordat proposar que es valori la necessitat que alguns dels preceptes del text remès pel prelegislador tinguin rang de llei orgànica perquè la seva finalitat essencial és desenvolupar el principi d’igualtat –recollit a l’article 14 de la Constitució– en relació amb les persones LGTBI i transsexuals. Per unanimitat, el ple ha acordat assenyalar a l’informe la seva disconformitat amb la prohibició de teràpies de conversió que recull l’avantprojecte de llei.
L’òrgan de govern dels jutges considera que no és procedent la prohibició en les situacions en què es té el consentiment de l’afectat. També per unanimitat s’ha acordat modificar l’expressió “dones no transsexuals” que figurava a l’apartat de la proposta que es referia al risc de discriminació de les persones no previstes en l’àmbit subjectiu d’aplicació de la norma projectada, i substituir-la per la paraula “dones”.
Els vocals Juan Manuel Fernández, José Antonio Ballestero i José María Macías han anunciat, a més a més, la formulació d’un vot concurrent amb relació a l’exercici del dret a la rectificació registral de la menció relativa al sexe, en què assenyalen que la simple declaració de voluntat no pot ser per si sola prou element per a l’efectivitat del dret a la rectificació registral, i s’ha d’exigir l’acreditació –pels mitjans que el legislador estimi proporcionats i oportuns– de la disconformitat amb el sexe esmentat a la inscripció de naixement.
D’altra banda, els vocals Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, José María Macías i Nuria Díaz Abad han formulat un altre vot concurrent en què consideren que l’avantprojecte de llei afecta drets fonamentals com ara la llibertat ideològica i religiosa, la llibertat d’expressió i el dret dels pares que els seus fills rebin la formació religiosa i moral amb les seves pròpies conviccions.
El vot concurrent també qüestiona la definició de discriminació directa continguda a l’avantprojecte, ja que estima que no compleix els principis de legalitat penal i de seguretat jurídica en la mesura que inclou situacions que no han arribat a tenir lloc.
La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va assegurar que l’informe del CGPJ “no és cap sorpresa” perquè “sempre s’han oposat a totes les lleis feministes”. “El nostre full de ruta és clar”, va concloure. ●
La cúpula judicial demana que s’elevi als 18 l’edat límit per demanar una menció relativa al sexe