La Vanguardia (Català-1ª edició)
Caos a les empreses el primer dia sense l’obligatorietat
Sanitat aconsella avaluar ventilació i distància
Ahir el desconcert també va regnar al món empresarial. Per què? Perquè el Govern espanyol ha donat la potestat als serveis de prevenció de cada empresa perquè determinin, a partir dels riscos laborals, si a les seves instal·lacions s’hi ha de continuar portant la mascareta, i la decisió no sempre és fàcil de prendre.
A la tarda, i davant les peticions del sector empresarial, el Ministeri de Sanitat va actualitzar el seu document de prevenció de la covid en l’àmbit del treball. A grans trets, “es recomana un ús responsable de la mascareta” a “treballadors de grups vulnerables en qualsevol situació en què tinguin contacte prolongat amb persones a una distància de menys d’1,5 metres” i a “persones treballadores relacionades amb àmbits vulnerables, institucionalitzades o en domicilis”, com podrien ser les cuidadores de gent gran a casa seva.
Aquestes recomanacions apunten que es tinguin en compte els aspectes següents: si hi ha una ventilació adequada, el nivell d’ocupació, si es poden mantenir distàncies entre persones d’1,5 m, el temps de permanència al lloc de treball, el tipus d’activitat, les condicions de temperatura i humitat relativa, si s’utilitzen espais comuns (vestidors, menjadors...), si hi ha mitjans de transport particular compartits o si hi ha vulnerables al lloc de treball.
Rosa Maria Orriols, membre de la junta de l’Associació Catalana de Salut Laboral i assessora de l’OMS, explica a La Vanguardia quina és la norma general. “El que diu el reial decret queda clar: fora la mascareta”. Però el problema apareix si es mira la lletra petita, puntualitza.
Els serveis de prevenció tenen la prerrogativa de determinar si s’ha de continuar portant la mascareta a l’empresa partint de l’existència o no de riscos laborals, però el problema és que hi ha establiments on, més enllà d’aquests riscos, també hi entren en joc qüestions de salut pública que queden fora de les competències dels serveis de prevenció.
“Nosaltres avaluem riscos laborals a l’entorn de treball, però hi ha casos, com els de l’hostaleria o les botigues, on estem avaluant el risc que tenen els treballadors de contagiar-se pel públic extern que pot accedir a l’establiment i tingui covid. I aquest risc no és laboral pròpiament dit, és de salut pública –apunta Orriols–. La regulació de salut laboral no preveu aquest risc; hi ha un buit legal. Crec que és el punt més conflictiu”.
Entén que, per dirimir què s’ha de fer en aquest tipus d’empreses, caldrà que s’asseguin en una mateixa taula representants de “salut laboral i salut pública, que als països anglosaxons sempre van de bracet, per parlar sobre quins criteris cal tenir en compte, més enllà dels de distància i la ventilació, per decidir si estableixes l’obligació de l’ús de la mascareta”.
Davant d’aquest desconcert, cada empresa està decidint sobre la marxa què cal fer. Orriols explica que n’hi ha algunes “que han decidit, de moment, continuar portant la mascareta, però sense que hi hagi un criteri laboral pel mig”. En aquest cas, continua, “si hi ha un treballador que decideix no portar-ne, perquè la decisió no està fonamentada en un risc laboral, està en el seu dret”.
Per acabar de complicar-ho tot, recorda que “la mascareta no és un equip de protecció individual i, en conseqüència, no és una mesura que s’utilitzi en riscos laborals”, i és que en el cas de les quirúrgiques, per exemple, qui la porta no està protegit, sinó la persona que té al costat. “En aquest cas, perquè tothom estigués protegit, tots els treballadors haurien de portar la mascareta”. En aquest sentit, i per si encara no hi hagués prou desconcert, diu que, tal com està redactada la norma, si s’hagués de portar mascareta, hauria de ser com a mínim una FFP2, res de quirúrgiques.
Pel que fa als treballadors vulnerables, que són tots els de més de 60 anys, Orriols assenyala la dificultat d’emmascarar tots els seus companys i, per tant, aconsella que s’actuï sobre la persona permetent que faci teletreball o buscant-li un espai (despatx) individual. ●
Davant la confusió, hi ha negocis que continuen amb mascareta, i no hi ha un criteri laboral