Els astrònoms descobreixen un nou tipus d’explosió estel·lar: les micronoves

Es formen quan una nana blanca atreu hidrogen d’un astre veí cap als seus pols

Un equip internacional d’astrònoms han descobert un nou tipus d’explosions estel·lars que han anomenat micronoves.

Fins ara es coneixien les explosions de la matèria de la superfície de les estrelles, anomenades noves perquè emeten una llum que fa que sembli que ha nascut una estrella. També es coneixien les supernoves, molt més energètiques, en què no esclata la superfície de l’estrella, sinó que col·lapsa i esclata.

El que no s’imaginaven els astrònoms era que la superfície dels pols de les estrelles en sistemes binaris (formats per dos astres) també pot patir explosions de matèria, de manera més fugaç i menys intensa que les noves i les supernoves. D’aquí ve el nom: micronoves.

Aquest fenomen és nou per a la ciència, però podria ser molt comú a l’univers, segons escriuen els seus descobridors a Nature, on han publicat la troballa.

“El descobriment ha estat una sorpresa inesperada”, declara per correu electrònic Simone Scaringi, investigador del Centre d’Astronomia Extragalàctica de la Universitat de Durham (Regne Unit) i primer autor de l’estudi. Scaringi i el seu equip s’interessen sobretot per la física d’acreció, o d’acostament i intercanvi de matèria entre dos astres propers que formen sistemes binaris. Els investigadors estaven utilitzant el Satèl·lit de Sondeig d’Exoplanetes (TESS) de la NASA per estudiar les variacions de brillantor d’estrelles nanes blanques que roben matèria a la seva parella en aquests sistemes binaris. “Les llargues observacions ens van permetre observar una brillant i ràpida micronova en acció”, explica Scaringi.

“Ens va sorprendre descobrir la primera. Vam passar més d’un any intentant explicar el que havíem vist amb els models que teníem a mà. Només quan vam descobrir dues parelles d’estrelles més en les dades que mostraven micronoves ens vam adonar que també contenien una nana blanca d’acreció, i vam començar a lligar caps. Estàvem veient esclats localitzats de radiació en nanes blanques!”, declara Scaringi.

Els tres sistemes binaris en què van descobrir les micronoves es componen d’una nana blanca i una estrella companya. “La companya de cada nana blanca és una estrella més regular, una mica més petita que el nostre Sol, composta principalment d’hidrogen, que transfereix lentament a la nana blanca”, explica l’investigador.

Els tres sistemes en què van detectar aquest nou fenomen són a la nostra galàxia, a distàncies d’entre 1.680 i 4.900 anys llum.

El que els investigadors han revelat és que la nana blanca utilitza els seus forts camps magnètics per canalitzar l’hidrogen cap als seus pols. “A mesura que el material cau sobre la superfície calenta de l’estrella, desencadena una explosió de micronova, continguda pel camp magnètic en un dels pols de la nana blanca”, relata un comunicat de l’Observatori Europeu del Sud (ESO), el gran telescopi VLT que també s’ha fet servir en la investigació.

“Les micronoves, com les noves clàssiques, són el resultat de l’acumulació de material a la superfície de la nana blanca fins a temperatures i pressions prou altes per encendre’s. Quan això passa, el combustible fresc es crema, i converteix l’hidrogen en heli en el procés”, explica Simone Scaringi.

Segons els autors del descobriment, les radiacions termonuclears que causen les micronoves en nanes blanques d’acreció podrien ser molt comunes a l’univers. “Es necessiten més observacions d’esclats similars i una modelització teòrica detallada per determinar què és el que realment desencadena aquests esdeveniments”, conclouen els investigadors. ●

Així s’encén una micronova. Les micronoves es formen en sistemes d’estrelles dobles en què una nana blanca (esquerra) atreu hidrogen de l’altra estrella. El camp magnètic de la nana blanca canalitza l’hidrogen cap als pols de l’estrella, on l’alta temperatura crea una reacció de fusió nuclear explosiva de curta durada

Una micronova és un fenomen nou per a la ciència, però podria ser molt comú a l’univers

Aquests esclats són més fugaços que els de les estrelles que formen noves i supernoves

ÀIBOPEAN SOUTHERN OBSERVATORY / REUTERS