La Vanguardia (Català-1ª edició)
Joan Miró col·labora amb els poetes catalans actuals a la galeria Mayoral
Joan Miró va arribar a il·lustrar 109 llibres de poetes. La majoria de surrealistes francesos, però un terç eren catalans. Foix, Carner, Salvat-Papasseit, Carles Sindreu, Brossa, Perucho, Espriu, Marti i Pol i Pere Gimferrer van dialogar amb l’obra inconformista i radical de Miró, que utilitzava com ells un llenguatge poètic i sovint minimalista. I ara la galeria Mayoral ha volgut posar de manifest l’atemporalitat i contemporaneïtat de l’obra mironiana confrontant-la amb la dels poetes catalans actuals. I d’aquí n’ha sorgit l’exposició Xocs i mots: Miró i deu poetes catalans d’avui, comissariada per Vicenç Altaió i Blanca Llum Vidal (que estarà oberta fins al 2 de juliol).
Pere Gimferrer, l’únic poeta viu de la generació que col·laborà amb Miró, fa de pont i hi és present amb el seu poema Lapidari, aparellat a la ceràmica Personnage double face ( 1956) de Miró i Artigas. L’acompanyen nou poetes més: Joan Navarro, Biel Mesquida, Enric Casasses, Dolors Miquel, Maria Callís, Marçal Font, Maria Sevilla, Mireia Calafell i Pol Guasch.
D’entre les obres de Miró que s’exposen, n’hi ha algunes de ben poc conegudes com Peinture (1976), feta sobre una capsa desmuntada de barrets de Joan Prats, o Art català contemporani (1972), que va servir de contracoberta d’un llibre coordinat per Enric Jardí. Destaquen també dos quadres de mida petita titulats Femme et oiseaux dant la nuit (1967) i Peinture (1966-73).
Joan Navarro s’ha inspirat en una altra obra de Miró, que no és a l’exposició, L’espoir du condamné à mort, per a un poema inèdit titulat Vermell, blau, groc. I Marçal Font presenta el poema Ucraïna (assaig d’estructura per a un plany), on ens recorda que “un polsim d’anyil suspès a l’aire / i un ros rostoll cremat per tota Terra / és el que ens durà aquesta guerra si no atura”.
Obre l’exposició un quasimanifest d’Altaió i Blanca Llum contra la perfecció, el virtuosisme, el pamflet, els totalitarismes, la institució, l’ésser per a la mort, la destrossa del món i l’autoritat. ●